Seguint la millor tradició del meu amic Albert Sampietro de fer llistes d’objectius a assolir a curt, mig i llarg termini, m’he proposat com a objectiu personal el llegir els següents articles de la Harvard Business Review al llarg del que resta de 2009:

1. “Meeting the Challenge of Disruptive Change,” de Clayton M. Christensen i Michael Overdorf, en expliquen perquè l’èxit en la innovació no acostuma a produir-se en empreses ja establertes.
2. “Competing on Analytics,” de Thomas H. Davenport, explica com utilitzar les tecnologies vinculades amb la recol·lecció i anàlisi de dades per descobrir què és el que volen els nostres clients, quant estan disposats a pagar per ells i que fa que es mantinguin fidels a la nostra companyia
3. “Managing Oneself,” de Peter F. Drucker, ens anima a realitzar una reflexió sobre nosaltres mateixos, mitjançant la cerca de respostes pròpies a preguntes com  “Quins són els meus punts forts?”
4. “What Makes a Leader?” Ni el coeficient intel·lectual ni les capacitats tècniques segons Daniel Goleman, la clau és la intel·ligència emocional.
5. “Putting the Balanced Scorecard to Work,” de Robert S. Kaplan i David P. Norton, inclou recomanacions pràctiques i exemples de companyies que utilitzen el quadre de comandament integral per mesurar el rendiment i establir l’estratègia
6. “Innovation: The Classic Traps,” de Rosabeth Moss Kanter, qui va realitzar una  magnífica ponència a la darrera edició del Hit Barcelona, i que proposa aplicar les lliçons apreses de fracassos anteriors en els nostres esforços de innovació. Ella explora quatre problemes tipus i ofereix consells per afrontar cadascun d’ells. He decidit començar la llista llegint aquest article.
7. “Leading Change: Why Transformation Efforts Fail,” de John P. Kotter, argumenta que la transformació és un procés, no un event, per tant necessitem anys i no  setmanes per a dur a terme una transformació i al llarg del procés no ens podrem saltar cap etapa.
8. “Marketing Myopia,” de Theodore Levitt, ens planteja la pregunta estratègica fonamental, En quin negoci competim realment?
9. “What Is Strategy?” de Michael E. Porter, argumenta que els rivals poden fàcilment copiar la teva efectivitat operativa, però que no poden copiar el teu posicionament estratègic, i que aquest es el que realment ens distingeix de la resta d’empreses
10. “The Core Competence of the Corporation,” de C.K. Prahalad i Gary Hamel, a qui també vaig tenir el plaer d’escoltar en directe al Hit Barcelona, argumenten que una companyia diversificada és como un arbre: el tronc i les branques principals són els seus productes fonamentals, les branques les seves unitats de negoci, les fulles i els fruits els seus productes finals.  Alimentar i estabilitzar el conjunt és la funció de les arrels: les seves competències essencials (core competencies).

Aquesta col·lecció d’articles és una recomanació de la pròpia HBR per aquells gestors preocupats no únicament en la supervivència de la seva empresa, si no també en aprofitar aquesta època de crisis per a buscar noves oportunitats de negoci i creixement mitjançant la innovació i un plantejament fresc del món de la gestió.