Fa uns dies vaig rebre una invitació per provar Google Wave. Les meves primeres impressions amb Wave van ser de molta confusió. La veritat és que vaig tenir que llegir la guia d’introducció i alguns articles abans de començar a treballar amb cert sentit amb l’eina. Després vaig llegir les revisions fetes per alguns analistes com George Pór en “Why will Google Wave succeed, in spite itself?” o Dion Hinchcliffe en “The enterprise implications of Google Wave“, per arribar finalment a la conclusió de que en realitat em trobava davant d’un producte, un protocol i una plataforma:

• El producte Google Wave és l’aplicació Web disponible per accedir i crear waves. És una aplicació basada en HTML 5 i construïda amb Google Web Toolkit.
• El protocol Google Wave, que és la forma d’emmagatzemar i compartir waves, així com de reflectir al moment els canvis entre usuaris. Es tracta d’un protocol basat en la federació entre servidors, de forma que permet que els serveis wave interactuïn entre ells, així com amb el servei Google Wave. En la web de Google hi ha disponible un interessant tutorial que ens permet instal·lar el nostre propi servidor en menys de 30 minuts, el problema es que l’aplicació disponible per a fer proves, amb una interficie en modus text, no disposa de les capacitats que ens proporciona el producte Google Wave.
• Finalment, Google Wave també es pot considerar una plataforma amb un conjunt de APIs obertes que permet als desenvolupadors crear els seus propis robots, serveis i extensions.

La veritat és que tot l’anterior, i fins i tot l’eina, en cert sentit em recorda les versions inicials de Lotus Notes, amb la seva combinació d’eina de gestió documental, plataforma de desenvolupament i correu electrònic. Evidentment Google Wave va molt més enllà i incorpora funcionalitats pròpies de Intermet com la missatgeria instantània, la integració de contingut media i fins i tot funcionalitats de xarxes socials. Tot això sobre la base d’una arquitectura oberta, basada tanmateix en eines i protocols oberts i oberta a la comunitat de desenvolupadors mitjançant les seves APIs.

En el mon empresarial crec que Google Wave vindrà a completar les eines actuals de col·laboraració i comunicació, encara que no crec que substitueixi al correu electrònic como diuen alguns. Google Wave es pot convertir en una plataforma natural per a la integració de diferents serveis disponibles en el mon empresarial, en aquest sentit resulta un exemple molt interessant i il·lustratiu l’eina pel modelatge col·laboratiu de processos Gravity de SAP.

Per aquells interessats en desenvolupar, i pels nous usuaris de Google Wave, tan solo dir que comencen a existir un conjunt de robots wave molt interessants i que poden ser de gran utilitat:

1. Multi Lingual Bot – multilingual-bot@appspot.com: Traductor de Blips

2. CleanTXT - cleantxt@appspot.com: Fa més llegibles els nostres Blips

3. Dice Bot – dice-bot@appspot.com: Robot per a jugadors de jocs de rol

4. Piratify - piratify@appspot.com: Robot de la Galeria de Wave que serveix como exemple de desenvolupament

5. Wikify - wikifier@appspot.com Substitueix la referència <wikify topic> pel link a la Wikipedia

6. Treeify - treeify@appspot.com: Permet crear estructures jeràrquiques de waves. Molt recomanable

7. Emoticony - emoticonbot@appspot.com: Per crear emoticones, com indica el seu nom

8. Embeddy - embeddy@appspot.com: Per incrustar un wave en una plana web

9. Hangman bot - wavehangman@appspot.com: Joc de la Forca.

10. Notify - wave-email-notifications@appspot.com: Notifica per email quan s’actualitza un wave.

En conclusió, amb Google Wave estem davant d’un intent per part de Google de capturar les converses que s’estan produint en la web, la gran majoria d’elles al voltant de les xarxes socials, espai en el que precisament Google no ha acabat de triomfar. Sens dubte Google Wave donarà molt que parlar pròximament i té un enorme potencial. Verem com evoluciona, encara que des de el meu punt de vista depèn de si pot crear un ecosistema d’aplicacions i desenvolupadors al seu voltant, tant en l’àmbit particular como per l’empresarial.

El valor que com usuari t’ofereix Google Wave depèn de quants membres de la teva xarxa habitual també disposin de Wave, pel que… encara em queden algunes invitacions sense utilitzar, si algun de vosaltres esteu interessats en disposar d’un compte de Google Wave feu-me arribar un correu i os faré arribar una invitació

La revista Business Week ha publicat aquest mes d’Octubre una llista amb les 40 millors empreses del món. La llista, que ha estat elaborada per la consultora A.T. Kearney, té en compte, segons el propi article, els següents factors:

“A commitment to innovation, diversified portfolios, aggressive expansion, strong leadership, and a clear vision for the future—these are just some of the strategies employed by the best companies to get to the top of the World’s Best Companies/Global Top 40 list compiled for BusinessWeek by management consulting firm A.T. Kearney.”

Hi han diversos punts que han cridat la meva atenció. Des de la perspectiva dels sectors en els que es troben aquestes empreses m’agradaria destacar que les companyies vinculades amb la tecnologia i les telecomunicacions han ocupat moltes posicions a la llista. Les tres primeres empreses de la llista són Nintendo, Google i Apple als llocs 1, 2 i 3 respectivament. A més d’aquestes tres empreses en la llista podem trobar a Amazon en la posició 17 i Oracle en la 31. El sector Telecomunicacions esta representat per MTN (Sudafrica), America Movil (Mèxic) i Telefónica, que ocupen les posicions 7, 18 i 32 respectivament.

Personalment, un dels aspectes que més ha cridat la meva atenció és la no presencia de Microsoft en aquesta llista, especialment si considerem que competeix directament amb els tres primers classificats (Nintendo en el sector consoles, amb Google i Apple d’una forma més ampla) i donada la coincidència de la publicació d’aquest ranking amb el llançament de Windows 7.

Des de la perspectiva espanyola voldria destacar la presencia de tres empreses en la llista, Inditex en la posició 9, Mapfre en el lloc 21 i Telefónica en la posició 32. No esta malament si tenim en compte que només 11 de les 40 empreses son Europees, mentre que les empreses nord-americanes copen lla llista amb 14 representants. Després d’Estats Units, Espanya, el Japó i Sudafrica ocupen la segona posició amb 3 empreses cadascun.

L’article dedicat a Mapfre destaca el creixement d’algunes empresses espanyoles tot i la greu situació que pateix la nostra economia, amb un 20% d’atur i una contracció del PIB del 3,2% pel 2009. El creixement d’aquestes empresses s’ha basat en un fort procés de internacionalització i en el cas concret de Mapfre en un programari que li permet la venda creuada entre els seus clients de diferents àrees i que segons Standard & Poor’s li proporciona un avantatge competitiu sobre altres empresses del seu sector.

Es tracta d’una formula àmpliament repetida, Innovació i Internacionalització, però las empresses que aposten per ella recullen els fruits. Esperem que cada vegada siguin més les empresses que apliquen aquesta formula d’èxit.

Encara que segons Rich Miler, autor de Data Center Knowledge blog de referència del sector, “the first rule of data centers is: Don’t talk about data centers“, és evident que aquest sector es troba cada vegada més subjecte a l’atenció pública. Aquesta atenció es deu, des del meu punt de vista, a dues causes fonamentals. La primera és el paper crític que juguen aquestes infraestructures en els serveis Internet que coneixem avui en dia, i per tant la importància creixent que tenen en la nostra vida quotidiana. Quan accedim al nostre compte de Facebook, Linkedin, Gmail, Messenger o Flickr, estem accedint almenys a un d’aquests datacenters, encara que a causa de la seva arquitectura distribuïda, el més probable és que cada una de les pàgines que visitem incorporin continguts servits per màquines diferents, ubicades en diferents datacenters i possiblement separats per milers de quilòmetres.

El segon factor que juga un paper fonamental en l’atenció rebuda és la gran quantitat d’infraestructures que s’estan construint en l’actualitat. Google, Microsoft, Yahoo i Amazon, els grans actors d’internet, estan construint nous datacenters al voltant del planeta. Aquestes empreses produeixen serveis, pel que aquestes infraestructures es converteixen en les seves “fabriques” i per tant en pedra angular de la seva estratègia de creixement. Aquest fet ha disparat la competència entre les empreses internet per ser més eficient en la ubicació, construcció, operació i gestió dels datacenters. Segons l’article Tech Titans Building Boom, publicat en l’IEEE Spectrum, els nous datacenters representen un salt generacional sobre els datacenters construïts durant l’època de les dot.com. Aquest salt es produeix aplicant altes dosis d’innovació en els aspectes fonamentals d’aquestes infraestructures com són la potència elèctrica, noves tècniques de refrigeració, eficiència energètica, gestió de servidors, etc.

Entre les innovacions que s’estan consolidant, resulta especialment interessant la construcció de datacenters partint de contenidors, com els que es poden observar a aquest molt recomenable vídeo de Google, o la construcció de datacenters híbrids com l’inaugurat per Microsoft a Chicago dilluns passat (20 de juliol del 2009), en el qual 2/3 dels 700.000 peus quadrats construïts hi són dedicats a emmagatzemar contenidors.  El nombre  de servidors  que hi ha en aquests contenidors multiplica per deu la quantitat de servidors que es podria instal·lar en el mateix espai de datacenter tradicional.

La guerra oberta que aquests dos gegants mantenen sembla que ha empitjorat en els últims dies. A l’anunci per part de Google la setmana passada del llançament de Google Chrome OS ha respost Microsoft aquesta setmana anunciant el llançament d’una versió online gratuïta de la seva suite ofimàtica Office. Els fronts oberts entre ambdues compañias són molt diversos i van des del sistema operatiu del mòbil fins a la publicitat online:

• Publicitat Online: Google Adwords vs Microsoft Adcenter
• Plataforma: GoogleApps vs Microsoft Azureus
• Programari: Google Docs vs Microsoft Office Online
• Cercador: google.com vs bing.com
• Navegador: Chrome vs Internet Explorer
• Sistema operatiu: Chrome OS vs Windows 7
• Plataformes Mòbils: Android vs Windows Mobile

En qualsevol cas, podem observar com cada moviment que fa una compañia, suposa un atac frontal al model de negoci de l’altra. Si Microsoft n’ha gastat recentment 100 milions de dòlars a la campanya de promoció del seu nou cercador bing.com, mercat sobre el qual es substenta el model de negoci de Google i en el que té una quota de mercat aproximada del 80%, Google anuncia el llançament d’un sistema operatiu que al seu torn ataca el model de negoci de Microsoft, ja que els usuaris de Chrome US deixaran de ser clients tant dels sistemes operatius de Microsoft com de la seva suite ofimàtica. Microsoft respon llavors oferint per primera vegada les seves aplicacions com servei, de forma gratuïta per als usuaris, i segons paraules de Stephen Elop, president de la divisió de negoci de Microsoft, començaran a experimentar penjant publicitat en les aplicacions a la xarxa abans de treure-les al públic, punt molt significatiu si tenim en compte que Microsoft ha estat tradicionalment una compañia que ha basat en el copyright i en la venda de llicències el seu model de negoci. Per la seva part, Google no té com objectiu vendre sistemes operatius, vol desenvolupar una plataforma d’accés a internet, a través de la qual pugui garantir que més usuaris utilitzen les seves aplicacions online i per tant els pot exposar a un major nombre d’impactes publicitaris.

Sens dubte estem davant d’una rivalitat entre grans compañias multinacions que ens recorden rivalitats històriques com la de Coca Cola i Pepsi, i que sens dubte serà llarga. Microsoft ja ha demostrat en el passat que és capaç d’introduir-se i dominar un mercat en el qual havien altres compañias líders, recordem el cas Netscape per exemple, però també és veritat que ningú fins ara havia respost atacant el nucli del seu model de negoci com està fent Google. En qualsevol cas, el principal beneficiari d’aquesta rivalitat serà l’usuari.