1. Que Internet és una Xarxa Neutral per disseny, des de la seva creació fins a la seva actual implementació, en la qual la informació flueix de manera lliure, sense discriminació alguna en funció d’origen, destinació, protocol o contingut.
2. Que les empreses, emprenedors i usuaris d’Internet han pogut crear serveis i productes en aquesta Xarxa Neutral sense necessitat d’autoritzacions ni acords previs, donant lloc a una barrera d’entrada pràcticament inexistent que ha permès l’explosió creativa, d’innovació i de serveis que defineix l’estat de la xarxa actual.
3. Que tots els usuaris, emprenedors i empreses d’Internet han pogut definir i oferir els seus serveis en condicions d’igualtat portant el concepte de la lliure competència fins a extrems mai abans coneguts.
4. Que Internet és el vehicle de lliure expressió, lliure informació i desenvolupament social més important amb el qual compten   ciutadans i empreses. La seva naturalesa no ha de ser posada en risc sota cap concepte.
5. Que per possibilitar aquesta Xarxa Neutral les operadores han de transportar paquets de dades de manera neutral sense erigir-se en “duaners” del tràfic i sense afavorir o perjudicar a uns continguts sobre uns altres.
6. Que la gestió del tràfic en situacions puntuals i excepcionals de saturació de les xarxes ha d’escometre’s de forma transparent, d’acord a criteris homogenis d’interès públic i no discriminatoris ni comercials.
7. Que aquesta restricció excepcional del tràfic per part de les operadores no pot convertir-se en una alternativa sostinguda a la inversió en xarxes.
8. Que aquesta Xarxa Neutral es veu amenaçada per operadores interessades a arribar a acords comercials pels quals es privilegiï o degradi el contingut segons la seva relació comercial amb l’operadora.
9. Que alguns operadors del mercat volen “redefinir” la Xarxa Neutral per manejar-la d’acord amb els seus interessos, i aquesta pretensió ha de ser evitada; la definició de les regles fonamentals del funcionament d’Internet ha de basar-se en l’interès dels qui la usen, no els dels qui la proveeixen.
10. Que la resposta davant aquesta amenaça per a la xarxa no pot ser la inacció: no fer gens equival a permetre que interessos privats puguin de facto dur a terme pràctiques que afecten a les llibertats fonamentals dels ciutadans i la capacitat de les empreses per competir en igualtat de condicions.
11. Que és necessari i urgent instar al Govern a protegir de manera clara i inequívoca la Xarxa Neutral, amb la finalitat de protegir el valor d’Internet de cara al desenvolupament d’una economia més productiva, moderna, eficient i lliure d’ingerències i intromissions indegudes. Per a això cal que qualsevol moció que s’aprovi vinculi de manera indissoluble la definició de Xarxa Neutral en el contingut de la futura llei que es promou, i no condicioni la seva aplicació a qüestions que poc tenen a veure amb aquesta.

La Xarxa Neutral és un concepte clar i definit en l’àmbit acadèmic, on no suscita debat: els ciutadans i les empreses tenen dret al fet que el tràfic de dades rebut o generat no sigui manipulat, tergiversat, impedit, desviat, prioritzat o retardat en funció del tipus de contingut, del protocol o aplicació utilitzat, de l’origen o destinació de la comunicació ni de qualsevol altra consideració aliena a la de la seva pròpia voluntat. Aquest tràfic es tractarà com una comunicació privada i exclusivament sota mandat judicial podrà ser espiat, traçat, arxivat o analitzat en el seu contingut, com a correspondència privada que és en realitat.

Europa, i Espanya i Catalunya en particular, es troben enmig d’una crisi econòmica tan important que obligarà al canvi radical del seu model productiu, i a un millor aprofitament de la creativitat dels seus ciutadans. La Xarxa Neutral és crucial a l’hora de preservar un ecosistema que afavoreixi la competència i la innovació per a la creació dels innombrables productes i serveis que queden per inventar i descobrir. La capacitat de treballar en xarxa, de manera col·laborativa, i en mercats connectats, afectarà a tots els sectors i totes les empreses del nostre país, la qual cosa converteix a Internet en un factor clau actual i futur en el nostre desenvolupament econòmic i social, determinant en gran mesurada el nivell de competitivitat del país. D’aquí la nostra profunda preocupació per la preservació de la Xarxa Neutral. Per això instem amb urgència al Govern espanyol a ser proactiu en el context europeu i a legislar de manera clara i inequívoca en aquest sentit.

]]> http://www.tonirodriguez.cat/nova-columna-a-la-vanguardia.html/feed 1 http://www.tonirodriguez.cat/la-industria-del-programari-a-europa.html http://www.tonirodriguez.cat/la-industria-del-programari-a-europa.html#comments Tue, 16 Nov 2010 13:17:43 +0000 Toni http://www.tonirodriguez.cat/?p=240 He estat llegint la llista Truffle 100 de l’any 2010, es tracta del rànquing de les 100 primeres companyies europees fabricants de Software. Aquesta llista ha estat elaborada per IDC & CXP sobre la base de les companyies de la Europa dels 25, mes Suïssa i Noruega i per elaborar-la han considerat les companyies que tenen la seva seu central i el seu I+D a Europa. Les cinc primeres companyies de la llista són:

Els números des de una perspectiva macro mostren un creixement del sector, la facturació s’ha incrementat en 2010 un  8,4% respecte al 2009, amb uns beneficis de 3.700 m€, es manté un nivell de inversió en R+D de 3.800 m€ i el sector dona feina en tasques de R+D a 54.000 professionals.

Tot i aquestes xifres, que sembla conviden al optimisme, tinc que reconèixer que personalment he quedat una mica decebut amb la situació de la industria del programari a nivell europeu. Primer perquè no veig a Europa l’aparició de companyies de desenvolupament de software d’alt creixement, la nostra dependència del programari nord-americà és absoluta. La industria del Programari Europea està molt concentrada. SAP, la companyia que  encapçala el rànquing te una facturació de 10.672 m.€, el que representa el 42% de la facturació acumulada de las 100 companyies que composen la llista. Els tres primers facturen un 55% y el 79% de la facturació prové dels primers 25 fabricants.

Un anàlisis per països es desencoratjador tant des de la perspectiva espanyola com catalana. Dels 15 països que tenen empreses posicionades a la llista de les 100 empreses, Espanya ocupa la posició 14 amb tan sols una empresa, la companyia Panda Software ubicada a la posició 45. Això provoca que a nivell de vendes de software, mentre els tres primers països, Alemanya (12.839 m€), Regne Unit (6.037 m€) i França (3.070 m€) acumulen el 81,3 % de les vendes, Espanya amb 114 m€ té un modest 0,4% d’empleats en R+D i un percentatge del 0,5% en inversió en R+D.

La meva opinió és que no estem davant d’una industria Europea del Programari, estem davant d’un conjunt de industries nacionals de programari on l’acció de les companyies, la creació de feines d’alta qualificació associada a la R+D i les polítiques industrials es desenvolupen a nivell nacional. Per exemple, podem veure cóm el clúster de programari  existent al sud-oest de Alemanya, concretament a la regió del Rhein-Main-Neckar,  manté a la llista a SAP (primera posició i líder destacat) i a Software AG (a la quarta posició), i segons manifesta el CEO de Software AG el Govern Federal Alemany i les companyies de la regió realitzaran durant els propers mesos una inversió de 80 milions d’euros en desenvolupar la propera generació de tecnologies de gestió de processos.

En aquests moments el sector del software s’enfronta a un canvi disruptiu com és l’aparició del Cloud Computing i el  Software com a Servei (SaaS) i des de la Unió Europea, si realment volem basar la nostra economia en el coneixement, es deuen prendre les mesures adients per potenciar la industria del programari dintre del marc de la “Agenda Digital 2015”. Les mesures que segons el informe reclama el sector són:

1. Incentius fiscals a la R+D

2. Potenciar el suport a les Pimes (Small Business Act)

3. Programes Públics de R+D

4. Potenciar el Capital Risc

5. Simplificació de l’accés als programes de R+D

]]> http://www.tonirodriguez.cat/la-industria-del-programari-a-europa.html/feed 0 http://www.tonirodriguez.cat/columna-a-la-vanguardia.html http://www.tonirodriguez.cat/columna-a-la-vanguardia.html#comments Mon, 04 Oct 2010 07:03:42 +0000 Toni http://www.tonirodriguez.cat/?p=234 Des de el Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya, hem iniciat una col·laboració amb la Vanguardia i més concretament amb el seu suplement Empresas y Emprendedores, que té com a objectiu parlar sobre empreses, innovació i emprenedors a Catalunya. Fruit d’aquesta col·laboració, el passat dimarts ens van publicar la següent columna

]]> http://www.tonirodriguez.cat/apple-supera-a-microsoft-en-capitalitzacio-borsaria.html/feed 0 http://www.tonirodriguez.cat/canviant-el-concepte-de-mobil.html http://www.tonirodriguez.cat/canviant-el-concepte-de-mobil.html#comments Tue, 25 May 2010 20:14:22 +0000 Toni http://www.tonirodriguez.cat/?p=221 Llegeixo una anàlisi de Gartner sobri dispositius mòbils, titulat The Changing Definition of ‘Mobile Device’ Will Challenge Policies en el qual se’ns mostren com l’avanç tecnològic supera una vegada més qualsevol intent de regulació, ja sigui per a establir les normatives internes de les companyies o per a establir regulacions a nivell estatal. En aquest cas, l’anàlisi es focalitza en com la distinció entre telèfon mòbil i ordinador portàtil ha desaparegut, estan apareixent dispositius nous que no són exactament ni un ordinador portàtil ni un telèfon mòbil, i com aquest fet afecta les regulacions que es basen en la distinció entre aquests dos tipus de dispositius. L’exemple que ens proposa l’anàlisi és la legislació del Regne Unit que permet que una empresa proporcioni a un treballador un telèfon mòbil per al seu ús tant professional com personal sense cap repercussió fiscal, però quan el que l’empresa proporciona al treballador és un ordinador portàtil per a ús personal, aquest s’ha de declarar com un ingrés en espècies subjecte a càrregues fiscals. La pregunta que sorgeix immediatament és,  com deuríem declarar una iPad o un Netbook proporcionats per l’empresa? com un mòbil o com un portàtil? Fins i anant un pas més enllà, com hauríem de declarar un iPhone o una Blackberry que utilitzem un 80% del temps per a accedir al email, a Internet o a fitxers personals i només un 20% del temps per a parlar per telèfon?

És evident que establir fronteres clares o taxonomíes entre dispositius sobre la base de les seves característiques físiques en un entorn tecnològic com l’actual no té cap sentit i a més resulti cada vegada més complicat. Aquesta frontera es diluirà encara més en el futur segons Gartner degut al fet que:

• Els mòbils i els ordinadors es fan indistinguibles en quant a característiques de computació. Els mòbils més ràpids tenen processadors equivalents als dels portàtils lents.
• Estan apareixent nous dispositius que eliminen aquesta distinció (Netbooks, tablets, iPads, i dispositius internet mòbils) i apareixeran més. Aquests dispositius poden variar el seu ús al llarg del dia, mitjançant la connexió a un monitor i un teclat poden actuar com un PC, o executar un SO de “telèfon” quan es trobi en modalitat portàtil i un SO de “PC” quan es trobi connectat a la pantalla i el teclat.
• El fet que un dispositiu disposi d’una SIM, no ho defineix com mòbil, ja que també la incorporen molts ordinadors portàtils. A més, la proliferació de la VoIP significarà que la comunicació de veu no serà una característica única que defineixi als telèfons mòbils.

Personalment considero que el factor determinant que fa ho fa canviar tot és el programari, aquest és el l’element que permet que un PC ens serveixi per a comunicar-nos per veu (i vídeo) a través de Skype o que un dispositiu mòbil es pugui utilitzar per a accedir al correu o executar aplicacions abans reservades per a ordinadors.

Davant aquesta situació, la proposta de Gartner és la de deixar d’intentar regular o establir normatives sobre la base de les característiques físiques del dispositiu, i intentar fer-lo sobre la base de l’ús que els usuaris fan del dispositiu. La meva pròpia recomanació seria de la minimitzar al màxim qualsevol intent de regulació i deixar que l’usuari segueixi sent el Rei…

Una de les coses que més m’han cridat l’atenció de l’article ha estat l’enllaç a una classificació, elaborada per Incomediary.com en la qual s’ofereix un llistat ordenat per nivell d’ingressos mensual de 30 blocs. A més del Bloc en qüestió i del nom del fundador també apareix el mecanisme principal de generació d’ingressos, majoritàriament a través de pagament per impressió i pagament per clic (veure la llista al final de l’entrada). Com podeu comprovar es tracten de xifres realment interessants.

No obstant això, encara que en aquesta llista apareixen Techcrunch i Mashable, blocs de referència que personalment segueixo amb regularitat, i que ocupen la segona i tercera posició en el rànquing de Technorati , veiem que no apareix el bloc nombre 1 segons Technorati , The Huffington Post, quin és el seu nivell d’ingressos? El dubte se m’ha aclarit aquest matí a través d’una entrada de GurusBlog, El Fenómeno Huffington Post en cifras, en la qual ens expliquen que el seu nivell d’ingressos en 2009 va anar de 15 milions de dòlars i que esperen arribar a els 30 milions en 2010. Podem veure en el gràfic adjunt, extret del mateix article, com el Huffington Post ja no és tan solament un bloc, és un mitjà de comunicació de masses (12,3 milions d’usuaris únics al mes) que ha desplaçat als gegants del sector, solament superat pel NY Times, i que està canviant de forma radical el model de negoci de la premsa escrita.

Classificació de Blocs segons ingressos mensuals

(Font Incomediary.com)

El codi que ha alliberat la Casa Blanca es focalitza en tres aspectes principals: escalabilitat, comunicació i accessibilitat, aspectes absolutament fonamentals per al gestor de continguts de la Casa Blanca. Però el rellevant d’aquest anunci, almenys des del meu punt de vista, no són els mòduls alliberats en si mateixos, sinó l’exemple de transferència de coneixement entre el sector públic i el privat així com la ferma voluntat d’obertura de la qual fa mostra l’administració Obama i que es pot contemplar en altres iniciatives com Data.gov, que permet i promou l’accés públic a diferents datasets generats pel govern federal.

El fet que la Casa Blanca hagi paquetitzat, documentat i alliberat un mòduldesenvolupat per ells per al seu ús intern, i ho comparteixi com un membre més de la comunitat, reforça al moviment de Programari Lliure i es pot considerar una mostra de suport que a més aporta valor a tota la comunitat Drupal. I el millor de tot és que això s’assoleix amb un cost marginal, i sense dedicar una partida pressupostària específica, aspecte fonamental en aquests temps d’austeritat econòmica que afecten també a les nostres administracions.

Els detalls dels mòduls alliberats per la Casa Blanca són:

• Context HTTP Headers: Permet als desenvolupadors afegir metadades al contingut. Un segon mòdul anomenat “Akamai” permet integrar el website amb el CDN de Akamai
• GovDelivery: Permet a les organitzacions enviar correus electrònics sobre la base de les preferències definides pels usuaris.
• Node Embed: Gestiona contingut multimèdia i segura que les imatges tenen les metadades corresponents per a fer-les accessibles a aquelles persones amb problemes d’accessibilitat, segons marquen les normatives d’accessibilitat a les quals està sotmesa l’administració.

• Més de 400 milions de usuaris actius
• El 50% dels usuaris actius es connecten diàriament a Facebook
• Més de 1,5 milions de negocis locals tenen pàgines actives a Facebook
• El site està traduït a 70 idiomes, i més de 300.000 usuaris han ajudat a las traduccions
• Existeixen més de un milió de desenvolupadors i emprenedors de més de 180 països
• Més de 500.000 aplicacions actives actualment a la Plataforma Facebook
• Més de 250 aplicacions tenen més de un milió de usuaris actius mensuals
• Més de 60 milions de usuaris de Facebook enllacen mensualment a web externes mitjançant Facebook Connect
• Més de 100 milions de usuaris actius accedeixen actualment a Facebook a través del seu dispositiu mòbil

Es a dir, estem davant d’una plataforma, que ha passat en pocs mesos des de els 300 milions de usuaris (setembre del 2009) a més de 400 milions (abril del 2010) i sobre la que s’està desenvolupant un autèntic ecosistema d’aplicacions, projectes i negocis que fan un ús extensiu de les capacitats mòbils disponibles en l’actualitat. Sens dubte la gran plataforma dels propers anys…