La notícia del dia en el sector tecnològic, anunciada per GurursBlog, és sens dubte que Apple (NASDAQ:AAPL) ha superat a Microsoft (NASDAQ:MSFT) en capitalització borsària, convertint-se en la major companyia tecnològica del món. La notícia s’ha produït a la jornada d’avui, i encara que evidentment les cotitzacions variaran durant els propers dies, estem davant una dada molt significativa si tenim en compte que fa tot just 10 anys, quan Steve Ballmer es va convertir en el seu CEO, la capitalització borsària de Microsoft era de 556.000 milions de dòlars i la de Apple de 15.600 milions de dòlars.

]]> http://www.tonirodriguez.cat/apple-supera-a-microsoft-en-capitalitzacio-borsaria.html/feed 0 http://www.tonirodriguez.cat/canviant-el-concepte-de-mobil.html http://www.tonirodriguez.cat/canviant-el-concepte-de-mobil.html#comments Tue, 25 May 2010 20:14:22 +0000 Toni http://www.tonirodriguez.cat/?p=221

Llegeixo una anàlisi de Gartner sobri dispositius mòbils, titulat The Changing Definition of ‘Mobile Device’ Will Challenge Policies en el qual se’ns mostren com l’avanç tecnològic supera una vegada més qualsevol intent de regulació, ja sigui per a establir les normatives internes de les companyies o per a establir regulacions a nivell estatal. En aquest cas, l’anàlisi es focalitza en com la distinció entre telèfon mòbil i ordinador portàtil ha desaparegut, estan apareixent dispositius nous que no són exactament ni un ordinador portàtil ni un telèfon mòbil, i com aquest fet afecta les regulacions que es basen en la distinció entre aquests dos tipus de dispositius. L’exemple que ens proposa l’anàlisi és la legislació del Regne Unit que permet que una empresa proporcioni a un treballador un telèfon mòbil per al seu ús tant professional com personal sense cap repercussió fiscal, però quan el que l’empresa proporciona al treballador és un ordinador portàtil per a ús personal, aquest s’ha de declarar com un ingrés en espècies subjecte a càrregues fiscals. La pregunta que sorgeix immediatament és,  com deuríem declarar una iPad o un Netbook proporcionats per l’empresa? com un mòbil o com un portàtil? Fins i anant un pas més enllà, com hauríem de declarar un iPhone o una Blackberry que utilitzem un 80% del temps per a accedir al email, a Internet o a fitxers personals i només un 20% del temps per a parlar per telèfon?

És evident que establir fronteres clares o taxonomíes entre dispositius sobre la base de les seves característiques físiques en un entorn tecnològic com l’actual no té cap sentit i a més resulti cada vegada més complicat. Aquesta frontera es diluirà encara més en el futur segons Gartner degut al fet que:

• Els mòbils i els ordinadors es fan indistinguibles en quant a característiques de computació. Els mòbils més ràpids tenen processadors equivalents als dels portàtils lents.
• Estan apareixent nous dispositius que eliminen aquesta distinció (Netbooks, tablets, iPads, i dispositius internet mòbils) i apareixeran més. Aquests dispositius poden variar el seu ús al llarg del dia, mitjançant la connexió a un monitor i un teclat poden actuar com un PC, o executar un SO de “telèfon” quan es trobi en modalitat portàtil i un SO de “PC” quan es trobi connectat a la pantalla i el teclat.
• El fet que un dispositiu disposi d’una SIM, no ho defineix com mòbil, ja que també la incorporen molts ordinadors portàtils. A més, la proliferació de la VoIP significarà que la comunicació de veu no serà una característica única que defineixi als telèfons mòbils.

Personalment considero que el factor determinant que fa ho fa canviar tot és el programari, aquest és el l’element que permet que un PC ens serveixi per a comunicar-nos per veu (i vídeo) a través de Skype o que un dispositiu mòbil es pugui utilitzar per a accedir al correu o executar aplicacions abans reservades per a ordinadors.

Davant aquesta situació, la proposta de Gartner és la de deixar d’intentar regular o establir normatives sobre la base de les característiques físiques del dispositiu, i intentar fer-lo sobre la base de l’ús que els usuaris fan del dispositiu. La meva pròpia recomanació seria de la minimitzar al màxim qualsevol intent de regulació i deixar que l’usuari segueixi sent el Rei…

Aquesta setmana he llegit un interessant article en Expansió, Expansión, ‘Blogueros’: la venganza rentable de los ‘amateur’ en el que s’explica com els blocs han passat de ser considerats un mecanisme de comunicació fora de control, sense cap tipus de credibilitat ni professionalitat a ser considerats un mecanisme de comunicació que podia enganxar als lectors i que ha anat guanyant credibilitat. En aquest procés, molts mitjans de comunicació tradicionals, han ‘blogueritzat’ la versió online del seu diari o publicació enriquint-la amb mecanismes de retroalimentació i comentaris que permeten enriquir la notícia amb les aportacions dels lectors igual que fan els blocs.

Una de les coses que més m’han cridat l’atenció de l’article ha estat l’enllaç a una classificació, elaborada per Incomediary.com en la qual s’ofereix un llistat ordenat per nivell d’ingressos mensual de 30 blocs. A més del Bloc en qüestió i del nom del fundador també apareix el mecanisme principal de generació d’ingressos, majoritàriament a través de pagament per impressió i pagament per clic (veure la llista al final de l’entrada). Com podeu comprovar es tracten de xifres realment interessants.

No obstant això, encara que en aquesta llista apareixen Techcrunch i Mashable, blocs de referència que personalment segueixo amb regularitat, i que ocupen la segona i tercera posició en el rànquing de Technorati , veiem que no apareix el bloc nombre 1 segons Technorati , The Huffington Post, quin és el seu nivell d’ingressos? El dubte se m’ha aclarit aquest matí a través d’una entrada de GurusBlog, El Fenómeno Huffington Post en cifras, en la qual ens expliquen que el seu nivell d’ingressos en 2009 va anar de 15 milions de dòlars i que esperen arribar a els 30 milions en 2010. Podem veure en el gràfic adjunt, extret del mateix article, com el Huffington Post ja no és tan solament un bloc, és un mitjà de comunicació de masses (12,3 milions d’usuaris únics al mes) que ha desplaçat als gegants del sector, solament superat pel NY Times, i que està canviant de forma radical el model de negoci de la premsa escrita.

Classificació de Blocs segons ingressos mensuals

(Font Incomediary.com)

Llegeixo a través de Mashable que en la Conferència de Desenvolupadors Drupal (DrupalCon) celebrada durant la setmana passada (del 19 al 21 d’Abril de 2010) han participat representants de la Casa Blanca que han anunciat l’alliberament de mòduls de Drupal desenvolupats i utilitzats per ells.

El codi que ha alliberat la Casa Blanca es focalitza en tres aspectes principals: escalabilitat, comunicació i accessibilitat, aspectes absolutament fonamentals per al gestor de continguts de la Casa Blanca. Però el rellevant d’aquest anunci, almenys des del meu punt de vista, no són els mòduls alliberats en si mateixos, sinó l’exemple de transferència de coneixement entre el sector públic i el privat així com la ferma voluntat d’obertura de la qual fa mostra l’administració Obama i que es pot contemplar en altres iniciatives com Data.gov, que permet i promou l’accés públic a diferents datasets generats pel govern federal.

El fet que la Casa Blanca hagi paquetitzat, documentat i alliberat un mòduldesenvolupat per ells per al seu ús intern, i ho comparteixi com un membre més de la comunitat, reforça al moviment de Programari Lliure i es pot considerar una mostra de suport que a més aporta valor a tota la comunitat Drupal. I el millor de tot és que això s’assoleix amb un cost marginal, i sense dedicar una partida pressupostària específica, aspecte fonamental en aquests temps d’austeritat econòmica que afecten també a les nostres administracions.

Els detalls dels mòduls alliberats per la Casa Blanca són:

• Context HTTP Headers: Permet als desenvolupadors afegir metadades al contingut. Un segon mòdul anomenat “Akamai” permet integrar el website amb el CDN de Akamai
• GovDelivery: Permet a les organitzacions enviar correus electrònics sobre la base de les preferències definides pels usuaris.
• Node Embed: Gestiona contingut multimèdia i segura que les imatges tenen les metadades corresponents per a fer-les accessibles a aquelles persones amb problemes d’accessibilitat, segons marquen les normatives d’accessibilitat a les quals està sotmesa l’administració.

Després del post d’ahir sobre els números de Twitter, y d’assistir a la xerrada de presentació d’Enrique Dans del seu llibre “Todo va a cambiar“, on l’Enrique va donar algunes dades sobre Facebook, em va picar la curiositat sobre la grandària i l’ús actual de la plataforma. He buscat informació quantitativa  sobre Facebook, i la he trobat a la seva pàgina d’estadístiques. La informació que ens proporciona es del tot impressionant, a continuació faig un recull de les dades que més m’han cridat l’atenció:

• Més de 400 milions de usuaris actius
• El 50% dels usuaris actius es connecten diàriament a Facebook
• Més de 1,5 milions de negocis locals tenen pàgines actives a Facebook
• El site està traduït a 70 idiomes, i més de 300.000 usuaris han ajudat a las traduccions
• Existeixen més de un milió de desenvolupadors i emprenedors de més de 180 països
• Més de 500.000 aplicacions actives actualment a la Plataforma Facebook
• Més de 250 aplicacions tenen més de un milió de usuaris actius mensuals
• Més de 60 milions de usuaris de Facebook enllacen mensualment a web externes mitjançant Facebook Connect
• Més de 100 milions de usuaris actius accedeixen actualment a Facebook a través del seu dispositiu mòbil

Es a dir, estem davant d’una plataforma, que ha passat en pocs mesos des de els 300 milions de usuaris (setembre del 2009) a més de 400 milions (abril del 2010) i sobre la que s’està desenvolupant un autèntic ecosistema d’aplicacions, projectes i negocis que fan un ús extensiu de les capacitats mòbils disponibles en l’actualitat. Sens dubte la gran plataforma dels propers anys…

Llegeixo a través del Huffington Post, que durant la Conferencia de Desenvolupadors de Twitter, que es va realitzar la setmana passada (14 i 15 d’Abril del 2010) a San Francisco, Twitter va revelar algunes estadístiques sobre el seu us,els seus usuaris i el seu creixement. Els números són realment impressionants:

• Twitter te 105.779.710 usuaris registrats
• En l’actualitat, s’estan registrant 300.000 nous usuaris per dia
• 180 milions de visitants únics es connecten a twitter.com cada mes
• El 75% del tràfic de Twitter prové d’aplicacions desenvolupades per tercers (fora de twitter.com)
• Twitter rep un total de 3.000 milions de peticions diàries mitjançant la seva API
• Els usuaris de twitter,  estan enviant de mitja de 55 milions de tweets diaris
• El motor de cerca de Twitter rep al voltant de 600 milions de consultes diàries
• Entre els usuaris actius de Twitter, el 37% utilitza el seu telèfon per twittear
• Al voltant de la meitat dels tweets (60%), es realitza mtijançant aplicacions de tercers
• Twitter ha crescut:  al llarg de passat any ha crescut  de 25 a 175 empleats

Si estàs interessat en el contingut tractat durant les conferències, mitjançant l’enllaç live de la web de la  Conferencia de Desenvolupadors Twitter podràs accedir als vídeos de les ponències a través de Justin TV.

La nova criatura de Apple no ha aparegut encara, segons fonts de la companyia no serà presentat fins al pròxim dimecres 27 d’aquest mes, no obstant això, la revolada que està generant ja és impressionant. Una recerca en Tenchcrunch de “apple+tablet” ens retorna 9.010.725 resultats, si fem els mateix en el blogsearch de Google ens retorna 12.960.361 resultats..

Personalment crec que l’èxit d’un producte depèn enormement de la seva estratègia de llançament, ja que igual com la primera impressió que causa una persona és molt difícil d’esborrar, els primers resultats que generi en la premsa especialitzada i en els analistes faran que el Tablet de Apple es converteixi o no en un objecte de desig. Apple està utilitzant una estratègia molt intel·ligent i ha estat capaç d’ocupar pàgines i pàgines en premsa especialitzades i blogs de tot tipus, a través de filtracions i rumors, sense necessitat de gastar un euro en promoció. Evidentment el repte que té ara és el de no defraudar a la seva fidel audiència…. i aquest és un dels grans avantatges amb què compta Apple. És una compañia que té la confiança del mercat, a causa de la gran quantitat d’èxits que acumula en els últims anys, i molt especialment a la credibilitat que va guanyar amb el llançament del iPhone, un telèfon mòbil que va ser capaç d’introduir elements disruptius tant a nivell de dispositiu, com d’interficie d’usuari i fins i tot de model de negoci. Per això el llançament d’un Tablet per part de Apple que pugui revitalitzar una mercat que es troba tan regirat com el dels ordinadors portatiles des que es va produir l’aparició dels Netbooks, i que pugui introduir elements nous en la forma en la qual treballem és normal que produeixi expectació.

En qualsevol cas, hem de recordar que el que farà Apple el pròxim dimecres no és iniciar la venda del producte, sinó revelar les seves característiques tècniques i dir-nos quan estarà a la venda, per tant, a partir del pròxim dimecres continuarem esperant, encara que segurament amb les idees una mica més clares.

Finalment, entre els molts article que he vist sobre el Tablet de Apple m’ha cridat especialment l’atenció un de Los Angeles Tech Culture en el que es mostra el següent gràfic amb la història del Tablet de Apple, que pel que sembla no és tan recent com es podria suposar…

Entre el 1 i el 4 de desembre s’està desenvolupant a Las Vegas la 28 Conferència Anual de Data Centers de Gartner. L’objectiu d’aquesta conferència és mostrar les últimes novetats, tendències i best practices amb les quals haurem de continuar enfrontant-nos els gestors de data centers durant el proper any: virtualització, cloud computing, gestió de les infraestructures en temps real, servidors, storage, continuïtat de negoci i disaster recovery.

Segons Gartner els problemes d’energia, espai i tecnologia amb què ens enfrontem en l’actualitat empitjoraran durant el 2010, i haurem de ser capaços d’enfrontar-nos-hi de forma pragmàtica.

En els dies previs a aquesta conferència, Gartner ha publicat un conjunt de recomanacions per tal d’ajudar-nos a gestionar els costos que m’han semblat molt interessants. Entre les iniciatives que esmenten destaquen les següents:

• Racionalització del Maquinari, el que significa eliminar els equips infrautilitzats o antics i consolidar-los. Segons les estimacions realitzades per Gartner entre els seus clients, els programes de consolidació i racionalització proporcionen una reducció del nombre de servidors desplegats que oscil·la entre un 5 i un 20%.

• A escala superior, també proposa la consolidació de data centers petits en un número|nombre menor de data centers més grans per tal de reduir els costos financers.

• Per tal d’optimitzar l’ús de l’energia i els costos de facilities proposa entre altres mesures incrementar la temperatura del data center fins al voltant dels 24ºC per reduir el nivell de refrigeració requerit, utilitzar aire extern per refrigerar allà on sigui possible, així com implantar passadissos continguts freds/calents.

• Els recursos humans poden ser el factor més rellevant en els costos d’un data center, arribant a assolir fins i tot un 40% dels costos totals, pel que la seva gestió es converteix en un factor clau.

• Estirar els actius, retardar i gestionar les compres de nous actius és molt important per a qualsevol gestor, ja que la vida útil d’un servidor gairebé sempre supera el seu període d’amortització.

• Gestionar l’eficiència energètica del data center, peraixò la gestió de l’energia s’ha de realitzar a través d’un monitoratge avançat, tècniques de mesura i la implantació dels processos adequats. Gartner urgeix als gestors de data centers i a les organitzacions IT a donar-li una molt alta prioritat a aquest tema. Rakesh Kumar, vicepresident d’investigació de Gartner, assegurava que “els costos d’energia són l’element de cost que creix de forma més ràpida en el portfoli del data center, i encara els gestors de data centers no estan dedicant la suficient atenció al procés de mesurar, monitoritzar i modelar l’ús de l’energia en el data center [...] Els gestors han d’adonar-se que eliminar un únic servidor x86 d’un data center resulta en uns estalvis de més de 400$ anuals únicament en costos d’energia”. Ja que personalment aquesta estimació em sembla una mica exagerada, prometo realitzar la meva pròpia estimació de l’estalvi generat per l’eliminació d’un servidor x86…

Fa uns dies vaig rebre una invitació per provar Google Wave. Les meves primeres impressions amb Wave van ser de molta confusió. La veritat és que vaig tenir que llegir la guia d’introducció i alguns articles abans de començar a treballar amb cert sentit amb l’eina. Després vaig llegir les revisions fetes per alguns analistes com George Pór en “Why will Google Wave succeed, in spite itself?” o Dion Hinchcliffe en “The enterprise implications of Google Wave“, per arribar finalment a la conclusió de que en realitat em trobava davant d’un producte, un protocol i una plataforma:

• El producte Google Wave és l’aplicació Web disponible per accedir i crear waves. És una aplicació basada en HTML 5 i construïda amb Google Web Toolkit.
• El protocol Google Wave, que és la forma d’emmagatzemar i compartir waves, així com de reflectir al moment els canvis entre usuaris. Es tracta d’un protocol basat en la federació entre servidors, de forma que permet que els serveis wave interactuïn entre ells, així com amb el servei Google Wave. En la web de Google hi ha disponible un interessant tutorial que ens permet instal·lar el nostre propi servidor en menys de 30 minuts, el problema es que l’aplicació disponible per a fer proves, amb una interficie en modus text, no disposa de les capacitats que ens proporciona el producte Google Wave.
• Finalment, Google Wave també es pot considerar una plataforma amb un conjunt de APIs obertes que permet als desenvolupadors crear els seus propis robots, serveis i extensions.

La veritat és que tot l’anterior, i fins i tot l’eina, en cert sentit em recorda les versions inicials de Lotus Notes, amb la seva combinació d’eina de gestió documental, plataforma de desenvolupament i correu electrònic. Evidentment Google Wave va molt més enllà i incorpora funcionalitats pròpies de Intermet com la missatgeria instantània, la integració de contingut media i fins i tot funcionalitats de xarxes socials. Tot això sobre la base d’una arquitectura oberta, basada tanmateix en eines i protocols oberts i oberta a la comunitat de desenvolupadors mitjançant les seves APIs.

En el mon empresarial crec que Google Wave vindrà a completar les eines actuals de col·laboraració i comunicació, encara que no crec que substitueixi al correu electrònic como diuen alguns. Google Wave es pot convertir en una plataforma natural per a la integració de diferents serveis disponibles en el mon empresarial, en aquest sentit resulta un exemple molt interessant i il·lustratiu l’eina pel modelatge col·laboratiu de processos Gravity de SAP.

Per aquells interessats en desenvolupar, i pels nous usuaris de Google Wave, tan solo dir que comencen a existir un conjunt de robots wave molt interessants i que poden ser de gran utilitat:

1. Multi Lingual Bot – multilingual-bot@appspot.com: Traductor de Blips

2. CleanTXT - cleantxt@appspot.com: Fa més llegibles els nostres Blips

3. Dice Bot – dice-bot@appspot.com: Robot per a jugadors de jocs de rol

4. Piratify - piratify@appspot.com: Robot de la Galeria de Wave que serveix como exemple de desenvolupament

5. Wikify - wikifier@appspot.com Substitueix la referència <wikify topic> pel link a la Wikipedia

6. Treeify - treeify@appspot.com: Permet crear estructures jeràrquiques de waves. Molt recomanable

7. Emoticony - emoticonbot@appspot.com: Per crear emoticones, com indica el seu nom

8. Embeddy - embeddy@appspot.com: Per incrustar un wave en una plana web

9. Hangman bot - wavehangman@appspot.com: Joc de la Forca.

10. Notify - wave-email-notifications@appspot.com: Notifica per email quan s’actualitza un wave.

En conclusió, amb Google Wave estem davant d’un intent per part de Google de capturar les converses que s’estan produint en la web, la gran majoria d’elles al voltant de les xarxes socials, espai en el que precisament Google no ha acabat de triomfar. Sens dubte Google Wave donarà molt que parlar pròximament i té un enorme potencial. Verem com evoluciona, encara que des de el meu punt de vista depèn de si pot crear un ecosistema d’aplicacions i desenvolupadors al seu voltant, tant en l’àmbit particular como per l’empresarial.

El valor que com usuari t’ofereix Google Wave depèn de quants membres de la teva xarxa habitual també disposin de Wave, pel que… encara em queden algunes invitacions sense utilitzar, si algun de vosaltres esteu interessats en disposar d’un compte de Google Wave feu-me arribar un correu i os faré arribar una invitació

Seguint la millor tradició del meu amic Albert Sampietro de fer llistes d’objectius a assolir a curt, mig i llarg termini, m’he proposat com a objectiu personal el llegir els següents articles de la Harvard Business Review al llarg del que resta de 2009:

1. “Meeting the Challenge of Disruptive Change,” de Clayton M. Christensen i Michael Overdorf, en expliquen perquè l’èxit en la innovació no acostuma a produir-se en empreses ja establertes.
2. “Competing on Analytics,” de Thomas H. Davenport, explica com utilitzar les tecnologies vinculades amb la recol·lecció i anàlisi de dades per descobrir què és el que volen els nostres clients, quant estan disposats a pagar per ells i que fa que es mantinguin fidels a la nostra companyia
3. “Managing Oneself,” de Peter F. Drucker, ens anima a realitzar una reflexió sobre nosaltres mateixos, mitjançant la cerca de respostes pròpies a preguntes com  “Quins són els meus punts forts?”
4. “What Makes a Leader?” Ni el coeficient intel·lectual ni les capacitats tècniques segons Daniel Goleman, la clau és la intel·ligència emocional.
5. “Putting the Balanced Scorecard to Work,” de Robert S. Kaplan i David P. Norton, inclou recomanacions pràctiques i exemples de companyies que utilitzen el quadre de comandament integral per mesurar el rendiment i establir l’estratègia
6. “Innovation: The Classic Traps,” de Rosabeth Moss Kanter, qui va realitzar una  magnífica ponència a la darrera edició del Hit Barcelona, i que proposa aplicar les lliçons apreses de fracassos anteriors en els nostres esforços de innovació. Ella explora quatre problemes tipus i ofereix consells per afrontar cadascun d’ells. He decidit començar la llista llegint aquest article.
7. “Leading Change: Why Transformation Efforts Fail,” de John P. Kotter, argumenta que la transformació és un procés, no un event, per tant necessitem anys i no  setmanes per a dur a terme una transformació i al llarg del procés no ens podrem saltar cap etapa.
8. “Marketing Myopia,” de Theodore Levitt, ens planteja la pregunta estratègica fonamental, En quin negoci competim realment?
9. “What Is Strategy?” de Michael E. Porter, argumenta que els rivals poden fàcilment copiar la teva efectivitat operativa, però que no poden copiar el teu posicionament estratègic, i que aquest es el que realment ens distingeix de la resta d’empreses
10. “The Core Competence of the Corporation,” de C.K. Prahalad i Gary Hamel, a qui també vaig tenir el plaer d’escoltar en directe al Hit Barcelona, argumenten que una companyia diversificada és como un arbre: el tronc i les branques principals són els seus productes fonamentals, les branques les seves unitats de negoci, les fulles i els fruits els seus productes finals.  Alimentar i estabilitzar el conjunt és la funció de les arrels: les seves competències essencials (core competencies).

Aquesta col·lecció d’articles és una recomanació de la pròpia HBR per aquells gestors preocupats no únicament en la supervivència de la seva empresa, si no també en aprofitar aquesta època de crisis per a buscar noves oportunitats de negoci i creixement mitjançant la innovació i un plantejament fresc del món de la gestió.