Llegeixo una anàlisi de Gartner sobri dispositius mòbils, titulat The Changing Definition of ‘Mobile Device’ Will Challenge Policies en el qual se’ns mostren com l’avanç tecnològic supera una vegada més qualsevol intent de regulació, ja sigui per a establir les normatives internes de les companyies o per a establir regulacions a nivell estatal. En aquest cas, l’anàlisi es focalitza en com la distinció entre telèfon mòbil i ordinador portàtil ha desaparegut, estan apareixent dispositius nous que no són exactament ni un ordinador portàtil ni un telèfon mòbil, i com aquest fet afecta les regulacions que es basen en la distinció entre aquests dos tipus de dispositius. L’exemple que ens proposa l’anàlisi és la legislació del Regne Unit que permet que una empresa proporcioni a un treballador un telèfon mòbil per al seu ús tant professional com personal sense cap repercussió fiscal, però quan el que l’empresa proporciona al treballador és un ordinador portàtil per a ús personal, aquest s’ha de declarar com un ingrés en espècies subjecte a càrregues fiscals. La pregunta que sorgeix immediatament és,  com deuríem declarar una iPad o un Netbook proporcionats per l’empresa? com un mòbil o com un portàtil? Fins i anant un pas més enllà, com hauríem de declarar un iPhone o una Blackberry que utilitzem un 80% del temps per a accedir al email, a Internet o a fitxers personals i només un 20% del temps per a parlar per telèfon?

És evident que establir fronteres clares o taxonomíes entre dispositius sobre la base de les seves característiques físiques en un entorn tecnològic com l’actual no té cap sentit i a més resulti cada vegada més complicat. Aquesta frontera es diluirà encara més en el futur segons Gartner degut al fet que:

• Els mòbils i els ordinadors es fan indistinguibles en quant a característiques de computació. Els mòbils més ràpids tenen processadors equivalents als dels portàtils lents.
• Estan apareixent nous dispositius que eliminen aquesta distinció (Netbooks, tablets, iPads, i dispositius internet mòbils) i apareixeran més. Aquests dispositius poden variar el seu ús al llarg del dia, mitjançant la connexió a un monitor i un teclat poden actuar com un PC, o executar un SO de “telèfon” quan es trobi en modalitat portàtil i un SO de “PC” quan es trobi connectat a la pantalla i el teclat.
• El fet que un dispositiu disposi d’una SIM, no ho defineix com mòbil, ja que també la incorporen molts ordinadors portàtils. A més, la proliferació de la VoIP significarà que la comunicació de veu no serà una característica única que defineixi als telèfons mòbils.

Personalment considero que el factor determinant que fa ho fa canviar tot és el programari, aquest és el l’element que permet que un PC ens serveixi per a comunicar-nos per veu (i vídeo) a través de Skype o que un dispositiu mòbil es pugui utilitzar per a accedir al correu o executar aplicacions abans reservades per a ordinadors.

Davant aquesta situació, la proposta de Gartner és la de deixar d’intentar regular o establir normatives sobre la base de les característiques físiques del dispositiu, i intentar fer-lo sobre la base de l’ús que els usuaris fan del dispositiu. La meva pròpia recomanació seria de la minimitzar al màxim qualsevol intent de regulació i deixar que l’usuari segueixi sent el Rei…

La revista Business Week ha publicat aquest mes d’Octubre una llista amb les 40 millors empreses del món. La llista, que ha estat elaborada per la consultora A.T. Kearney, té en compte, segons el propi article, els següents factors:

“A commitment to innovation, diversified portfolios, aggressive expansion, strong leadership, and a clear vision for the future—these are just some of the strategies employed by the best companies to get to the top of the World’s Best Companies/Global Top 40 list compiled for BusinessWeek by management consulting firm A.T. Kearney.”

Hi han diversos punts que han cridat la meva atenció. Des de la perspectiva dels sectors en els que es troben aquestes empreses m’agradaria destacar que les companyies vinculades amb la tecnologia i les telecomunicacions han ocupat moltes posicions a la llista. Les tres primeres empreses de la llista són Nintendo, Google i Apple als llocs 1, 2 i 3 respectivament. A més d’aquestes tres empreses en la llista podem trobar a Amazon en la posició 17 i Oracle en la 31. El sector Telecomunicacions esta representat per MTN (Sudafrica), America Movil (Mèxic) i Telefónica, que ocupen les posicions 7, 18 i 32 respectivament.

Personalment, un dels aspectes que més ha cridat la meva atenció és la no presencia de Microsoft en aquesta llista, especialment si considerem que competeix directament amb els tres primers classificats (Nintendo en el sector consoles, amb Google i Apple d’una forma més ampla) i donada la coincidència de la publicació d’aquest ranking amb el llançament de Windows 7.

Des de la perspectiva espanyola voldria destacar la presencia de tres empreses en la llista, Inditex en la posició 9, Mapfre en el lloc 21 i Telefónica en la posició 32. No esta malament si tenim en compte que només 11 de les 40 empreses son Europees, mentre que les empreses nord-americanes copen lla llista amb 14 representants. Després d’Estats Units, Espanya, el Japó i Sudafrica ocupen la segona posició amb 3 empreses cadascun.

L’article dedicat a Mapfre destaca el creixement d’algunes empresses espanyoles tot i la greu situació que pateix la nostra economia, amb un 20% d’atur i una contracció del PIB del 3,2% pel 2009. El creixement d’aquestes empresses s’ha basat en un fort procés de internacionalització i en el cas concret de Mapfre en un programari que li permet la venda creuada entre els seus clients de diferents àrees i que segons Standard & Poor’s li proporciona un avantatge competitiu sobre altres empresses del seu sector.

Es tracta d’una formula àmpliament repetida, Innovació i Internacionalització, però las empresses que aposten per ella recullen els fruits. Esperem que cada vegada siguin més les empresses que apliquen aquesta formula d’èxit.