Llegeixo a través de Mashable que en la Conferència de Desenvolupadors Drupal (DrupalCon) celebrada durant la setmana passada (del 19 al 21 d’Abril de 2010) han participat representants de la Casa Blanca que han anunciat l’alliberament de mòduls de Drupal desenvolupats i utilitzats per ells.

El codi que ha alliberat la Casa Blanca es focalitza en tres aspectes principals: escalabilitat, comunicació i accessibilitat, aspectes absolutament fonamentals per al gestor de continguts de la Casa Blanca. Però el rellevant d’aquest anunci, almenys des del meu punt de vista, no són els mòduls alliberats en si mateixos, sinó l’exemple de transferència de coneixement entre el sector públic i el privat així com la ferma voluntat d’obertura de la qual fa mostra l’administració Obama i que es pot contemplar en altres iniciatives com Data.gov, que permet i promou l’accés públic a diferents datasets generats pel govern federal.

El fet que la Casa Blanca hagi paquetitzat, documentat i alliberat un mòduldesenvolupat per ells per al seu ús intern, i ho comparteixi com un membre més de la comunitat, reforça al moviment de Programari Lliure i es pot considerar una mostra de suport que a més aporta valor a tota la comunitat Drupal. I el millor de tot és que això s’assoleix amb un cost marginal, i sense dedicar una partida pressupostària específica, aspecte fonamental en aquests temps d’austeritat econòmica que afecten també a les nostres administracions.

Els detalls dels mòduls alliberats per la Casa Blanca són:

• Context HTTP Headers: Permet als desenvolupadors afegir metadades al contingut. Un segon mòdul anomenat “Akamai” permet integrar el website amb el CDN de Akamai
• GovDelivery: Permet a les organitzacions enviar correus electrònics sobre la base de les preferències definides pels usuaris.
• Node Embed: Gestiona contingut multimèdia i segura que les imatges tenen les metadades corresponents per a fer-les accessibles a aquelles persones amb problemes d’accessibilitat, segons marquen les normatives d’accessibilitat a les quals està sotmesa l’administració.

Entre el 1 i el 4 de desembre s’està desenvolupant a Las Vegas la 28 Conferència Anual de Data Centers de Gartner. L’objectiu d’aquesta conferència és mostrar les últimes novetats, tendències i best practices amb les quals haurem de continuar enfrontant-nos els gestors de data centers durant el proper any: virtualització, cloud computing, gestió de les infraestructures en temps real, servidors, storage, continuïtat de negoci i disaster recovery.

Segons Gartner els problemes d’energia, espai i tecnologia amb què ens enfrontem en l’actualitat empitjoraran durant el 2010, i haurem de ser capaços d’enfrontar-nos-hi de forma pragmàtica.

En els dies previs a aquesta conferència, Gartner ha publicat un conjunt de recomanacions per tal d’ajudar-nos a gestionar els costos que m’han semblat molt interessants. Entre les iniciatives que esmenten destaquen les següents:

• Racionalització del Maquinari, el que significa eliminar els equips infrautilitzats o antics i consolidar-los. Segons les estimacions realitzades per Gartner entre els seus clients, els programes de consolidació i racionalització proporcionen una reducció del nombre de servidors desplegats que oscil·la entre un 5 i un 20%.

• A escala superior, també proposa la consolidació de data centers petits en un número|nombre menor de data centers més grans per tal de reduir els costos financers.

• Per tal d’optimitzar l’ús de l’energia i els costos de facilities proposa entre altres mesures incrementar la temperatura del data center fins al voltant dels 24ºC per reduir el nivell de refrigeració requerit, utilitzar aire extern per refrigerar allà on sigui possible, així com implantar passadissos continguts freds/calents.

• Els recursos humans poden ser el factor més rellevant en els costos d’un data center, arribant a assolir fins i tot un 40% dels costos totals, pel que la seva gestió es converteix en un factor clau.

• Estirar els actius, retardar i gestionar les compres de nous actius és molt important per a qualsevol gestor, ja que la vida útil d’un servidor gairebé sempre supera el seu període d’amortització.

• Gestionar l’eficiència energètica del data center, peraixò la gestió de l’energia s’ha de realitzar a través d’un monitoratge avançat, tècniques de mesura i la implantació dels processos adequats. Gartner urgeix als gestors de data centers i a les organitzacions IT a donar-li una molt alta prioritat a aquest tema. Rakesh Kumar, vicepresident d’investigació de Gartner, assegurava que “els costos d’energia són l’element de cost que creix de forma més ràpida en el portfoli del data center, i encara els gestors de data centers no estan dedicant la suficient atenció al procés de mesurar, monitoritzar i modelar l’ús de l’energia en el data center [...] Els gestors han d’adonar-se que eliminar un únic servidor x86 d’un data center resulta en uns estalvis de més de 400$ anuals únicament en costos d’energia”. Ja que personalment aquesta estimació em sembla una mica exagerada, prometo realitzar la meva pròpia estimació de l’estalvi generat per l’eliminació d’un servidor x86…

Seguint la millor tradició del meu amic Albert Sampietro de fer llistes d’objectius a assolir a curt, mig i llarg termini, m’he proposat com a objectiu personal el llegir els següents articles de la Harvard Business Review al llarg del que resta de 2009:

1. “Meeting the Challenge of Disruptive Change,” de Clayton M. Christensen i Michael Overdorf, en expliquen perquè l’èxit en la innovació no acostuma a produir-se en empreses ja establertes.
2. “Competing on Analytics,” de Thomas H. Davenport, explica com utilitzar les tecnologies vinculades amb la recol·lecció i anàlisi de dades per descobrir què és el que volen els nostres clients, quant estan disposats a pagar per ells i que fa que es mantinguin fidels a la nostra companyia
3. “Managing Oneself,” de Peter F. Drucker, ens anima a realitzar una reflexió sobre nosaltres mateixos, mitjançant la cerca de respostes pròpies a preguntes com  “Quins són els meus punts forts?”
4. “What Makes a Leader?” Ni el coeficient intel·lectual ni les capacitats tècniques segons Daniel Goleman, la clau és la intel·ligència emocional.
5. “Putting the Balanced Scorecard to Work,” de Robert S. Kaplan i David P. Norton, inclou recomanacions pràctiques i exemples de companyies que utilitzen el quadre de comandament integral per mesurar el rendiment i establir l’estratègia
6. “Innovation: The Classic Traps,” de Rosabeth Moss Kanter, qui va realitzar una  magnífica ponència a la darrera edició del Hit Barcelona, i que proposa aplicar les lliçons apreses de fracassos anteriors en els nostres esforços de innovació. Ella explora quatre problemes tipus i ofereix consells per afrontar cadascun d’ells. He decidit començar la llista llegint aquest article.
7. “Leading Change: Why Transformation Efforts Fail,” de John P. Kotter, argumenta que la transformació és un procés, no un event, per tant necessitem anys i no  setmanes per a dur a terme una transformació i al llarg del procés no ens podrem saltar cap etapa.
8. “Marketing Myopia,” de Theodore Levitt, ens planteja la pregunta estratègica fonamental, En quin negoci competim realment?
9. “What Is Strategy?” de Michael E. Porter, argumenta que els rivals poden fàcilment copiar la teva efectivitat operativa, però que no poden copiar el teu posicionament estratègic, i que aquest es el que realment ens distingeix de la resta d’empreses
10. “The Core Competence of the Corporation,” de C.K. Prahalad i Gary Hamel, a qui també vaig tenir el plaer d’escoltar en directe al Hit Barcelona, argumenten que una companyia diversificada és como un arbre: el tronc i les branques principals són els seus productes fonamentals, les branques les seves unitats de negoci, les fulles i els fruits els seus productes finals.  Alimentar i estabilitzar el conjunt és la funció de les arrels: les seves competències essencials (core competencies).

Aquesta col·lecció d’articles és una recomanació de la pròpia HBR per aquells gestors preocupats no únicament en la supervivència de la seva empresa, si no també en aprofitar aquesta època de crisis per a buscar noves oportunitats de negoci i creixement mitjançant la innovació i un plantejament fresc del món de la gestió.