1. Que Internet és una Xarxa Neutral per disseny, des de la seva creació fins a la seva actual implementació, en la qual la informació flueix de manera lliure, sense discriminació alguna en funció d’origen, destinació, protocol o contingut.
2. Que les empreses, emprenedors i usuaris d’Internet han pogut crear serveis i productes en aquesta Xarxa Neutral sense necessitat d’autoritzacions ni acords previs, donant lloc a una barrera d’entrada pràcticament inexistent que ha permès l’explosió creativa, d’innovació i de serveis que defineix l’estat de la xarxa actual.
3. Que tots els usuaris, emprenedors i empreses d’Internet han pogut definir i oferir els seus serveis en condicions d’igualtat portant el concepte de la lliure competència fins a extrems mai abans coneguts.
4. Que Internet és el vehicle de lliure expressió, lliure informació i desenvolupament social més important amb el qual compten   ciutadans i empreses. La seva naturalesa no ha de ser posada en risc sota cap concepte.
5. Que per possibilitar aquesta Xarxa Neutral les operadores han de transportar paquets de dades de manera neutral sense erigir-se en “duaners” del tràfic i sense afavorir o perjudicar a uns continguts sobre uns altres.
6. Que la gestió del tràfic en situacions puntuals i excepcionals de saturació de les xarxes ha d’escometre’s de forma transparent, d’acord a criteris homogenis d’interès públic i no discriminatoris ni comercials.
7. Que aquesta restricció excepcional del tràfic per part de les operadores no pot convertir-se en una alternativa sostinguda a la inversió en xarxes.
8. Que aquesta Xarxa Neutral es veu amenaçada per operadores interessades a arribar a acords comercials pels quals es privilegiï o degradi el contingut segons la seva relació comercial amb l’operadora.
9. Que alguns operadors del mercat volen “redefinir” la Xarxa Neutral per manejar-la d’acord amb els seus interessos, i aquesta pretensió ha de ser evitada; la definició de les regles fonamentals del funcionament d’Internet ha de basar-se en l’interès dels qui la usen, no els dels qui la proveeixen.
10. Que la resposta davant aquesta amenaça per a la xarxa no pot ser la inacció: no fer gens equival a permetre que interessos privats puguin de facto dur a terme pràctiques que afecten a les llibertats fonamentals dels ciutadans i la capacitat de les empreses per competir en igualtat de condicions.
11. Que és necessari i urgent instar al Govern a protegir de manera clara i inequívoca la Xarxa Neutral, amb la finalitat de protegir el valor d’Internet de cara al desenvolupament d’una economia més productiva, moderna, eficient i lliure d’ingerències i intromissions indegudes. Per a això cal que qualsevol moció que s’aprovi vinculi de manera indissoluble la definició de Xarxa Neutral en el contingut de la futura llei que es promou, i no condicioni la seva aplicació a qüestions que poc tenen a veure amb aquesta.

La Xarxa Neutral és un concepte clar i definit en l’àmbit acadèmic, on no suscita debat: els ciutadans i les empreses tenen dret al fet que el tràfic de dades rebut o generat no sigui manipulat, tergiversat, impedit, desviat, prioritzat o retardat en funció del tipus de contingut, del protocol o aplicació utilitzat, de l’origen o destinació de la comunicació ni de qualsevol altra consideració aliena a la de la seva pròpia voluntat. Aquest tràfic es tractarà com una comunicació privada i exclusivament sota mandat judicial podrà ser espiat, traçat, arxivat o analitzat en el seu contingut, com a correspondència privada que és en realitat.

Europa, i Espanya i Catalunya en particular, es troben enmig d’una crisi econòmica tan important que obligarà al canvi radical del seu model productiu, i a un millor aprofitament de la creativitat dels seus ciutadans. La Xarxa Neutral és crucial a l’hora de preservar un ecosistema que afavoreixi la competència i la innovació per a la creació dels innombrables productes i serveis que queden per inventar i descobrir. La capacitat de treballar en xarxa, de manera col·laborativa, i en mercats connectats, afectarà a tots els sectors i totes les empreses del nostre país, la qual cosa converteix a Internet en un factor clau actual i futur en el nostre desenvolupament econòmic i social, determinant en gran mesurada el nivell de competitivitat del país. D’aquí la nostra profunda preocupació per la preservació de la Xarxa Neutral. Per això instem amb urgència al Govern espanyol a ser proactiu en el context europeu i a legislar de manera clara i inequívoca en aquest sentit.

Una de les coses que més m’han cridat l’atenció de l’article ha estat l’enllaç a una classificació, elaborada per Incomediary.com en la qual s’ofereix un llistat ordenat per nivell d’ingressos mensual de 30 blocs. A més del Bloc en qüestió i del nom del fundador també apareix el mecanisme principal de generació d’ingressos, majoritàriament a través de pagament per impressió i pagament per clic (veure la llista al final de l’entrada). Com podeu comprovar es tracten de xifres realment interessants.

No obstant això, encara que en aquesta llista apareixen Techcrunch i Mashable, blocs de referència que personalment segueixo amb regularitat, i que ocupen la segona i tercera posició en el rànquing de Technorati , veiem que no apareix el bloc nombre 1 segons Technorati , The Huffington Post, quin és el seu nivell d’ingressos? El dubte se m’ha aclarit aquest matí a través d’una entrada de GurusBlog, El Fenómeno Huffington Post en cifras, en la qual ens expliquen que el seu nivell d’ingressos en 2009 va anar de 15 milions de dòlars i que esperen arribar a els 30 milions en 2010. Podem veure en el gràfic adjunt, extret del mateix article, com el Huffington Post ja no és tan solament un bloc, és un mitjà de comunicació de masses (12,3 milions d’usuaris únics al mes) que ha desplaçat als gegants del sector, solament superat pel NY Times, i que està canviant de forma radical el model de negoci de la premsa escrita.

Classificació de Blocs segons ingressos mensuals

(Font Incomediary.com)

El codi que ha alliberat la Casa Blanca es focalitza en tres aspectes principals: escalabilitat, comunicació i accessibilitat, aspectes absolutament fonamentals per al gestor de continguts de la Casa Blanca. Però el rellevant d’aquest anunci, almenys des del meu punt de vista, no són els mòduls alliberats en si mateixos, sinó l’exemple de transferència de coneixement entre el sector públic i el privat així com la ferma voluntat d’obertura de la qual fa mostra l’administració Obama i que es pot contemplar en altres iniciatives com Data.gov, que permet i promou l’accés públic a diferents datasets generats pel govern federal.

El fet que la Casa Blanca hagi paquetitzat, documentat i alliberat un mòduldesenvolupat per ells per al seu ús intern, i ho comparteixi com un membre més de la comunitat, reforça al moviment de Programari Lliure i es pot considerar una mostra de suport que a més aporta valor a tota la comunitat Drupal. I el millor de tot és que això s’assoleix amb un cost marginal, i sense dedicar una partida pressupostària específica, aspecte fonamental en aquests temps d’austeritat econòmica que afecten també a les nostres administracions.

Els detalls dels mòduls alliberats per la Casa Blanca són:

• Context HTTP Headers: Permet als desenvolupadors afegir metadades al contingut. Un segon mòdul anomenat “Akamai” permet integrar el website amb el CDN de Akamai
• GovDelivery: Permet a les organitzacions enviar correus electrònics sobre la base de les preferències definides pels usuaris.
• Node Embed: Gestiona contingut multimèdia i segura que les imatges tenen les metadades corresponents per a fer-les accessibles a aquelles persones amb problemes d’accessibilitat, segons marquen les normatives d’accessibilitat a les quals està sotmesa l’administració.

• Més de 400 milions de usuaris actius
• El 50% dels usuaris actius es connecten diàriament a Facebook
• Més de 1,5 milions de negocis locals tenen pàgines actives a Facebook
• El site està traduït a 70 idiomes, i més de 300.000 usuaris han ajudat a las traduccions
• Existeixen més de un milió de desenvolupadors i emprenedors de més de 180 països
• Més de 500.000 aplicacions actives actualment a la Plataforma Facebook
• Més de 250 aplicacions tenen més de un milió de usuaris actius mensuals
• Més de 60 milions de usuaris de Facebook enllacen mensualment a web externes mitjançant Facebook Connect
• Més de 100 milions de usuaris actius accedeixen actualment a Facebook a través del seu dispositiu mòbil

Es a dir, estem davant d’una plataforma, que ha passat en pocs mesos des de els 300 milions de usuaris (setembre del 2009) a més de 400 milions (abril del 2010) i sobre la que s’està desenvolupant un autèntic ecosistema d’aplicacions, projectes i negocis que fan un ús extensiu de les capacitats mòbils disponibles en l’actualitat. Sens dubte la gran plataforma dels propers anys…

• Twitter te 105.779.710 usuaris registrats
• En l’actualitat, s’estan registrant 300.000 nous usuaris per dia
• 180 milions de visitants únics es connecten a twitter.com cada mes
• El 75% del tràfic de Twitter prové d’aplicacions desenvolupades per tercers (fora de twitter.com)
• Twitter rep un total de 3.000 milions de peticions diàries mitjançant la seva API
• Els usuaris de twitter,  estan enviant de mitja de 55 milions de tweets diaris
• El motor de cerca de Twitter rep al voltant de 600 milions de consultes diàries
• Entre els usuaris actius de Twitter, el 37% utilitza el seu telèfon per twittear
• Al voltant de la meitat dels tweets (60%), es realitza mtijançant aplicacions de tercers
• Twitter ha crescut:  al llarg de passat any ha crescut  de 25 a 175 empleats

Si estàs interessat en el contingut tractat durant les conferències, mitjançant l’enllaç live de la web de la  Conferencia de Desenvolupadors Twitter podràs accedir als vídeos de les ponències a través de Justin TV.

Fa uns dies vaig rebre una invitació per provar Google Wave. Les meves primeres impressions amb Wave van ser de molta confusió. La veritat és que vaig tenir que llegir la guia d’introducció i alguns articles abans de començar a treballar amb cert sentit amb l’eina. Després vaig llegir les revisions fetes per alguns analistes com George Pór en “Why will Google Wave succeed, in spite itself?” o Dion Hinchcliffe en “The enterprise implications of Google Wave“, per arribar finalment a la conclusió de que en realitat em trobava davant d’un producte, un protocol i una plataforma:

• El producte Google Wave és l’aplicació Web disponible per accedir i crear waves. És una aplicació basada en HTML 5 i construïda amb Google Web Toolkit.
• El protocol Google Wave, que és la forma d’emmagatzemar i compartir waves, així com de reflectir al moment els canvis entre usuaris. Es tracta d’un protocol basat en la federació entre servidors, de forma que permet que els serveis wave interactuïn entre ells, així com amb el servei Google Wave. En la web de Google hi ha disponible un interessant tutorial que ens permet instal·lar el nostre propi servidor en menys de 30 minuts, el problema es que l’aplicació disponible per a fer proves, amb una interficie en modus text, no disposa de les capacitats que ens proporciona el producte Google Wave.
• Finalment, Google Wave també es pot considerar una plataforma amb un conjunt de APIs obertes que permet als desenvolupadors crear els seus propis robots, serveis i extensions.

La veritat és que tot l’anterior, i fins i tot l’eina, en cert sentit em recorda les versions inicials de Lotus Notes, amb la seva combinació d’eina de gestió documental, plataforma de desenvolupament i correu electrònic. Evidentment Google Wave va molt més enllà i incorpora funcionalitats pròpies de Intermet com la missatgeria instantània, la integració de contingut media i fins i tot funcionalitats de xarxes socials. Tot això sobre la base d’una arquitectura oberta, basada tanmateix en eines i protocols oberts i oberta a la comunitat de desenvolupadors mitjançant les seves APIs.

En el mon empresarial crec que Google Wave vindrà a completar les eines actuals de col·laboraració i comunicació, encara que no crec que substitueixi al correu electrònic como diuen alguns. Google Wave es pot convertir en una plataforma natural per a la integració de diferents serveis disponibles en el mon empresarial, en aquest sentit resulta un exemple molt interessant i il·lustratiu l’eina pel modelatge col·laboratiu de processos Gravity de SAP.

Per aquells interessats en desenvolupar, i pels nous usuaris de Google Wave, tan solo dir que comencen a existir un conjunt de robots wave molt interessants i que poden ser de gran utilitat:

1. Multi Lingual Bot – multilingual-bot@appspot.com: Traductor de Blips

2. CleanTXT - cleantxt@appspot.com: Fa més llegibles els nostres Blips

3. Dice Bot – dice-bot@appspot.com: Robot per a jugadors de jocs de rol

4. Piratify - piratify@appspot.com: Robot de la Galeria de Wave que serveix como exemple de desenvolupament

5. Wikify - wikifier@appspot.com Substitueix la referència <wikify topic> pel link a la Wikipedia

6. Treeify - treeify@appspot.com: Permet crear estructures jeràrquiques de waves. Molt recomanable

7. Emoticony - emoticonbot@appspot.com: Per crear emoticones, com indica el seu nom

8. Embeddy - embeddy@appspot.com: Per incrustar un wave en una plana web

9. Hangman bot - wavehangman@appspot.com: Joc de la Forca.

10. Notify - wave-email-notifications@appspot.com: Notifica per email quan s’actualitza un wave.

En conclusió, amb Google Wave estem davant d’un intent per part de Google de capturar les converses que s’estan produint en la web, la gran majoria d’elles al voltant de les xarxes socials, espai en el que precisament Google no ha acabat de triomfar. Sens dubte Google Wave donarà molt que parlar pròximament i té un enorme potencial. Verem com evoluciona, encara que des de el meu punt de vista depèn de si pot crear un ecosistema d’aplicacions i desenvolupadors al seu voltant, tant en l’àmbit particular como per l’empresarial.

El valor que com usuari t’ofereix Google Wave depèn de quants membres de la teva xarxa habitual també disposin de Wave, pel que… encara em queden algunes invitacions sense utilitzar, si algun de vosaltres esteu interessats en disposar d’un compte de Google Wave feu-me arribar un correu i os faré arribar una invitació

Des d’aquesta transmissió de dades inicial Internet ha canviat molt, actualment les transmissions de dades que més ample de banda ocupen en Internet són l’accés a música, programes de televisió, pel·lícules o jocs online. Segons les dades que proporciona Economist, Youtube mou més dades en tres mesos que la suma de totes les ràdios i canals de televisió del món en un any…

En aquest quaranta aniversari m’agradaria desitjar-li a Internet que continui com fins a ara, que tan sol siguin els usuaris qui puguin controlar el contingut i les aplicacions a les quals accedeixen, és a dir, que segueixin vigents els principis de neutralitat amb els quals Internet ha operat des del seu inici.