La nova criatura de Apple no ha aparegut encara, segons fonts de la companyia no serà presentat fins al pròxim dimecres 27 d’aquest mes, no obstant això, la revolada que està generant ja és impressionant. Una recerca en Tenchcrunch de “apple+tablet” ens retorna 9.010.725 resultats, si fem els mateix en el blogsearch de Google ens retorna 12.960.361 resultats..
Personalment crec que l’èxit d’un producte depèn enormement de la seva estratègia de llançament, ja que igual com la primera impressió que causa una persona és molt difícil d’esborrar, els primers resultats que generi en la premsa especialitzada i en els analistes faran que el Tablet de Apple es converteixi o no en un objecte de desig. Apple està utilitzant una estratègia molt intel·ligent i ha estat capaç d’ocupar pàgines i pàgines en premsa especialitzades i blogs de tot tipus, a través de filtracions i rumors, sense necessitat de gastar un euro en promoció. Evidentment el repte que té ara és el de no defraudar a la seva fidel audiència…. i aquest és un dels grans avantatges amb què compta Apple. És una compañia que té la confiança del mercat, a causa de la gran quantitat d’èxits que acumula en els últims anys, i molt especialment a la credibilitat que va guanyar amb el llançament del iPhone, un telèfon mòbil que va ser capaç d’introduir elements disruptius tant a nivell de dispositiu, com d’interficie d’usuari i fins i tot de model de negoci. Per això el llançament d’un Tablet per part de Apple que pugui revitalitzar una mercat que es troba tan regirat com el dels ordinadors portatiles des que es va produir l’aparició dels Netbooks, i que pugui introduir elements nous en la forma en la qual treballem és normal que produeixi expectació.
En qualsevol cas, hem de recordar que el que farà Apple el pròxim dimecres no és iniciar la venda del producte, sinó revelar les seves característiques tècniques i dir-nos quan estarà a la venda, per tant, a partir del pròxim dimecres continuarem esperant, encara que segurament amb les idees una mica més clares.
Finalment, entre els molts article que he vist sobre el Tablet de Apple m’ha cridat especialment l’atenció un de Los Angeles Tech Culture en el que es mostra el següent gràfic amb la història del Tablet de Apple, que pel que sembla no és tan recent com es podria suposar…
Entre el 1 i el 4 de desembre s’està desenvolupant a Las Vegas la 28 Conferència Anual de Data Centers de Gartner. L’objectiu d’aquesta conferència és mostrar les últimes novetats, tendències i best practices amb les quals haurem de continuar enfrontant-nos els gestors de data centers durant el proper any: virtualització, cloud computing, gestió de les infraestructures en temps real, servidors, storage, continuïtat de negoci i disaster recovery.
Segons Gartner els problemes d’energia, espai i tecnologia amb què ens enfrontem en l’actualitat empitjoraran durant el 2010, i haurem de ser capaços d’enfrontar-nos-hi de forma pragmàtica.
En els dies previs a aquesta conferència, Gartner ha publicat un conjunt de recomanacions per tal d’ajudar-nos a gestionar els costos que m’han semblat molt interessants. Entre les iniciatives que esmenten destaquen les següents:
- Racionalització del Maquinari, el que significa eliminar els equips infrautilitzats o antics i consolidar-los. Segons les estimacions realitzades per Gartner entre els seus clients, els programes de consolidació i racionalització proporcionen una reducció del nombre de servidors desplegats que oscil·la entre un 5 i un 20%.
- A escala superior, també proposa la consolidació de data centers petits en un número|nombre menor de data centers més grans per tal de reduir els costos financers.
- Per tal d’optimitzar l’ús de l’energia i els costos de facilities proposa entre altres mesures incrementar la temperatura del data center fins al voltant dels 24ºC per reduir el nivell de refrigeració requerit, utilitzar aire extern per refrigerar allà on sigui possible, així com implantar passadissos continguts freds/calents.
- Els recursos humans poden ser el factor més rellevant en els costos d’un data center, arribant a assolir fins i tot un 40% dels costos totals, pel que la seva gestió es converteix en un factor clau.
- Estirar els actius, retardar i gestionar les compres de nous actius és molt important per a qualsevol gestor, ja que la vida útil d’un servidor gairebé sempre supera el seu període d’amortització.
- Gestionar l’eficiència energètica del data center, peraixò la gestió de l’energia s’ha de realitzar a través d’un monitoratge avançat, tècniques de mesura i la implantació dels processos adequats. Gartner urgeix als gestors de data centers i a les organitzacions IT a donar-li una molt alta prioritat a aquest tema. Rakesh Kumar, vicepresident d’investigació de Gartner, assegurava que “els costos d’energia són l’element de cost que creix de forma més ràpida en el portfoli del data center, i encara els gestors de data centers no estan dedicant la suficient atenció al procés de mesurar, monitoritzar i modelar l’ús de l’energia en el data center [...] Els gestors han d’adonar-se que eliminar un únic servidor x86 d’un data center resulta en uns estalvis de més de 400$ anuals únicament en costos d’energia”. Ja que personalment aquesta estimació em sembla una mica exagerada, prometo realitzar la meva pròpia estimació de l’estalvi generat per l’eliminació d’un servidor x86…
Fa uns dies vaig rebre una invitació per provar Google Wave. Les meves primeres impressions amb Wave van ser de molta confusió. La veritat és que vaig tenir que llegir la guia d’introducció i alguns articles abans de començar a treballar amb cert sentit amb l’eina. Després vaig llegir les revisions fetes per alguns analistes com George Pór en “Why will Google Wave succeed, in spite itself?” o Dion Hinchcliffe en “The enterprise implications of Google Wave“, per arribar finalment a la conclusió de que en realitat em trobava davant d’un producte, un protocol i una plataforma:
- El producte Google Wave és l’aplicació Web disponible per accedir i crear waves. És una aplicació basada en HTML 5 i construïda amb Google Web Toolkit.
- El protocol Google Wave, que és la forma d’emmagatzemar i compartir waves, així com de reflectir al moment els canvis entre usuaris. Es tracta d’un protocol basat en la federació entre servidors, de forma que permet que els serveis wave interactuïn entre ells, així com amb el servei Google Wave. En la web de Google hi ha disponible un interessant tutorial que ens permet instal·lar el nostre propi servidor en menys de 30 minuts, el problema es que l’aplicació disponible per a fer proves, amb una interficie en modus text, no disposa de les capacitats que ens proporciona el producte Google Wave.
- Finalment, Google Wave també es pot considerar una plataforma amb un conjunt de APIs obertes que permet als desenvolupadors crear els seus propis robots, serveis i extensions.
La veritat és que tot l’anterior, i fins i tot l’eina, en cert sentit em recorda les versions inicials de Lotus Notes, amb la seva combinació d’eina de gestió documental, plataforma de desenvolupament i correu electrònic. Evidentment Google Wave va molt més enllà i incorpora funcionalitats pròpies de Intermet com la missatgeria instantània, la integració de contingut media i fins i tot funcionalitats de xarxes socials. Tot això sobre la base d’una arquitectura oberta, basada tanmateix en eines i protocols oberts i oberta a la comunitat de desenvolupadors mitjançant les seves APIs.
En el mon empresarial crec que Google Wave vindrà a completar les eines actuals de col·laboraració i comunicació, encara que no crec que substitueixi al correu electrònic como diuen alguns. Google Wave es pot convertir en una plataforma natural per a la integració de diferents serveis disponibles en el mon empresarial, en aquest sentit resulta un exemple molt interessant i il·lustratiu l’eina pel modelatge col·laboratiu de processos Gravity de SAP.
Per aquells interessats en desenvolupar, i pels nous usuaris de Google Wave, tan solo dir que comencen a existir un conjunt de robots wave molt interessants i que poden ser de gran utilitat:
1. Multi Lingual Bot – multilingual-bot@appspot.com: Traductor de Blips
2. CleanTXT - cleantxt@appspot.com: Fa més llegibles els nostres Blips
3. Dice Bot – dice-bot@appspot.com: Robot per a jugadors de jocs de rol
4. Piratify - piratify@appspot.com: Robot de la Galeria de Wave que serveix como exemple de desenvolupament
5. Wikify - wikifier@appspot.com Substitueix la referència <wikify topic> pel link a la Wikipedia
6. Treeify - treeify@appspot.com: Permet crear estructures jeràrquiques de waves. Molt recomanable
7. Emoticony - emoticonbot@appspot.com: Per crear emoticones, com indica el seu nom
8. Embeddy - embeddy@appspot.com: Per incrustar un wave en una plana web
9. Hangman bot - wavehangman@appspot.com: Joc de la Forca.
10. Notify - wave-email-notifications@appspot.com: Notifica per email quan s’actualitza un wave.
En conclusió, amb Google Wave estem davant d’un intent per part de Google de capturar les converses que s’estan produint en la web, la gran majoria d’elles al voltant de les xarxes socials, espai en el que precisament Google no ha acabat de triomfar. Sens dubte Google Wave donarà molt que parlar pròximament i té un enorme potencial. Verem com evoluciona, encara que des de el meu punt de vista depèn de si pot crear un ecosistema d’aplicacions i desenvolupadors al seu voltant, tant en l’àmbit particular como per l’empresarial.
El valor que com usuari t’ofereix Google Wave depèn de quants membres de la teva xarxa habitual també disposin de Wave, pel que… encara em queden algunes invitacions sense utilitzar, si algun de vosaltres esteu interessats en disposar d’un compte de Google Wave feu-me arribar un correu i os faré arribar una invitació 
Seguint la millor tradició del meu amic Albert Sampietro de fer llistes d’objectius a assolir a curt, mig i llarg termini, m’he proposat com a objectiu personal el llegir els següents articles de la Harvard Business Review al llarg del que resta de 2009:
- “Meeting the Challenge of Disruptive Change,” de Clayton M. Christensen i Michael Overdorf, en expliquen perquè l’èxit en la innovació no acostuma a produir-se en empreses ja establertes.
- “Competing on Analytics,” de Thomas H. Davenport, explica com utilitzar les tecnologies vinculades amb la recol·lecció i anàlisi de dades per descobrir què és el que volen els nostres clients, quant estan disposats a pagar per ells i que fa que es mantinguin fidels a la nostra companyia
- “Managing Oneself,” de Peter F. Drucker, ens anima a realitzar una reflexió sobre nosaltres mateixos, mitjançant la cerca de respostes pròpies a preguntes com “Quins són els meus punts forts?”
- “What Makes a Leader?” Ni el coeficient intel·lectual ni les capacitats tècniques segons Daniel Goleman, la clau és la intel·ligència emocional.
- “Putting the Balanced Scorecard to Work,” de Robert S. Kaplan i David P. Norton, inclou recomanacions pràctiques i exemples de companyies que utilitzen el quadre de comandament integral per mesurar el rendiment i establir l’estratègia
- “Innovation: The Classic Traps,” de Rosabeth Moss Kanter, qui va realitzar una magnífica ponència a la darrera edició del Hit Barcelona, i que proposa aplicar les lliçons apreses de fracassos anteriors en els nostres esforços de innovació. Ella explora quatre problemes tipus i ofereix consells per afrontar cadascun d’ells. He decidit començar la llista llegint aquest article.
- “Leading Change: Why Transformation Efforts Fail,” de John P. Kotter, argumenta que la transformació és un procés, no un event, per tant necessitem anys i no setmanes per a dur a terme una transformació i al llarg del procés no ens podrem saltar cap etapa.
- “Marketing Myopia,” de Theodore Levitt, ens planteja la pregunta estratègica fonamental, En quin negoci competim realment?
- “What Is Strategy?” de Michael E. Porter, argumenta que els rivals poden fàcilment copiar la teva efectivitat operativa, però que no poden copiar el teu posicionament estratègic, i que aquest es el que realment ens distingeix de la resta d’empreses
- “The Core Competence of the Corporation,” de C.K. Prahalad i Gary Hamel, a qui també vaig tenir el plaer d’escoltar en directe al Hit Barcelona, argumenten que una companyia diversificada és como un arbre: el tronc i les branques principals són els seus productes fonamentals, les branques les seves unitats de negoci, les fulles i els fruits els seus productes finals. Alimentar i estabilitzar el conjunt és la funció de les arrels: les seves competències essencials (core competencies).
Aquesta col·lecció d’articles és una recomanació de la pròpia HBR per aquells gestors preocupats no únicament en la supervivència de la seva empresa, si no també en aprofitar aquesta època de crisis per a buscar noves oportunitats de negoci i creixement mitjançant la innovació i un plantejament fresc del món de la gestió.
La revista Business Week ha publicat aquest mes d’Octubre una llista amb les 40 millors empreses del món. La llista, que ha estat elaborada per la consultora A.T. Kearney, té en compte, segons el propi article, els següents factors:
“A commitment to innovation, diversified portfolios, aggressive expansion, strong leadership, and a clear vision for the future—these are just some of the strategies employed by the best companies to get to the top of the World’s Best Companies/Global Top 40 list compiled for BusinessWeek by management consulting firm A.T. Kearney.”
Hi han diversos punts que han cridat la meva atenció. Des de la perspectiva dels sectors en els que es troben aquestes empreses m’agradaria destacar que les companyies vinculades amb la tecnologia i les telecomunicacions han ocupat moltes posicions a la llista. Les tres primeres empreses de la llista són Nintendo, Google i Apple als llocs 1, 2 i 3 respectivament. A més d’aquestes tres empreses en la llista podem trobar a Amazon en la posició 17 i Oracle en la 31. El sector Telecomunicacions esta representat per MTN (Sudafrica), America Movil (Mèxic) i Telefónica, que ocupen les posicions 7, 18 i 32 respectivament.
Personalment, un dels aspectes que més ha cridat la meva atenció és la no presencia de Microsoft en aquesta llista, especialment si considerem que competeix directament amb els tres primers classificats (Nintendo en el sector consoles, amb Google i Apple d’una forma més ampla) i donada la coincidència de la publicació d’aquest ranking amb el llançament de Windows 7.
Des de la perspectiva espanyola voldria destacar la presencia de tres empreses en la llista, Inditex en la posició 9, Mapfre en el lloc 21 i Telefónica en la posició 32. No esta malament si tenim en compte que només 11 de les 40 empreses son Europees, mentre que les empreses nord-americanes copen lla llista amb 14 representants. Després d’Estats Units, Espanya, el Japó i Sudafrica ocupen la segona posició amb 3 empreses cadascun.
L’article dedicat a Mapfre destaca el creixement d’algunes empresses espanyoles tot i la greu situació que pateix la nostra economia, amb un 20% d’atur i una contracció del PIB del 3,2% pel 2009. El creixement d’aquestes empresses s’ha basat en un fort procés de internacionalització i en el cas concret de Mapfre en un programari que li permet la venda creuada entre els seus clients de diferents àrees i que segons Standard & Poor’s li proporciona un avantatge competitiu sobre altres empresses del seu sector.
Es tracta d’una formula àmpliament repetida, Innovació i Internacionalització, però las empresses que aposten per ella recullen els fruits. Esperem que cada vegada siguin més les empresses que apliquen aquesta formula d’èxit.
1 novembre 2009 in
General,
companyies,
ranking | tags:
apple,
businessweek,
google,
innovacio,
internacionalitzacio,
microsoft,
nintendo,
ranking,
telefonica Desactiva els comentaris
Llegeixo en Economist que Internet ha fet 40 anys. Segons sembla, tot es va iniciar el 2 de setembre de 1969 en la Universitat de Califòrnia Los Àngeles (UCLA), quan un grup d’enginyers liderats per Leonard Kleinrock va aconseguir transmetre dades entre dos ordinadors, connectats a través d’un enllaç de 15 peus (aproximàdament 4 metres i mig). Aquesta primera connexió va suposar l’inici de ARPANET, la xarxa patrocinada perl DARPA, l’Agència de Projectes d’Investigació Avançada del Departament de Defensa dels Estats Units, i la més important de les xarxes que van donar lloc a l’actual Internet. La gran aportació de DARPA, almenys des del meu punt de vista, va ser el finançament del programari que composa el conjunt de protocols conegut com TCP/IP, i el seu alliberament sota un model open-source. Aquest fet ha suposat que aquest protocol s’imposi com el estandard per a qualsevol tipus de xarxa, sigui gran o petita, pública o privada.
Des d’aquesta transmissió de dades inicial Internet ha canviat molt, actualment les transmissions de dades que més ample de banda ocupen en Internet són l’accés a música, programes de televisió, pel·lícules o jocs online. Segons les dades que proporciona Economist, Youtube mou més dades en tres mesos que la suma de totes les ràdios i canals de televisió del món en un any…
En aquest quaranta aniversari m’agradaria desitjar-li a Internet que continui com fins a ara, que tan sol siguin els usuaris qui puguin controlar el contingut i les aplicacions a les quals accedeixen, és a dir, que segueixin vigents els principis de neutralitat amb els quals Internet ha operat des del seu inici.
Aquest matí he estat llegint el Quadrant Màgic de Gartner pel mercat del Web Hosting, Magic Quadrant for Web Hosting and Hosted Cloud System Infrastructure Services (On Demand). En aquest informe es diuen varies coses que, encara que conegudes, m’han semblant interessants per compartir.
1. El mercat de web hosting es troba en aquests moments en un procés de convergència amb els serveis de infraestructura basats en Cloud Computing. La introducció del cloud computing ha accelerat la innovació en aquest mercat. Aquesta innovació es pot veure reflectida en l’aparició de nous competidors en aquest mercat, però també pel fet de que estan apareixent nous models de negoci i nous proveïdors de tecnologia, com podem comprovar en l’article del Virtualization Journal An A to Z of Cloud Computing Companies in 2009. Des de el meu parer, la proliferació de companyies amb tecnologies i necessitats complementaries i la necessitat d’accelerar el time-to-market d’aquestes solucions, tant pel que fa al seu desplegament com a la seva explotació, farà que es produeixin nombroses fusions i adquisicions entre les companyies que apareixen en aquest article.
2. La crisis és un factor que esta fent accelerar l’acceptació d’aquests serveis degut a l’estalvi de costos que es pot aconseguir movent infraestructura física a entorns virtualitzats, i pel fet de no tenir que dimensionar la infraestructura en base a las capacitats pic, si no mitjançant el pagament per consum de les capacitats que estiguem utilitzant a cada moment. En qualsevol cas, estem en un mercat que és altament intensiu en despeses de capital (Capex), per tant un factor clau pels diversos competidors serà obtenir les economies d’escala necessàries per fer rendible els nous models de negoci basats en pagament per ús. Com dada significativa, totes les companyies que apareixen en el Quadrant de Gartner han de haver facturat l’any 2008 un mínim de 100 milions de dòlars en concepte de web hosting o 20 milions de dòlars en concepte de hosting on demand.
Finalment m’ha resultat molt interessant una de les recomanacions que Gartner dona a les empreses que es troben en el procés de selecció d’un nou proveïdor. El consell que donen és que els compradors mirin més enllà del quadrant d’empreses líders, ja que el venedor que pot cobrir millor les seves necessitats pot ser una empresa de nínxol.
Encara que segons Rich Miler, autor de Data Center Knowledge blog de referència del sector, “the first rule of data centers is: Don’t talk about data centers“, és evident que aquest sector es troba cada vegada més subjecte a l’atenció pública. Aquesta atenció es deu, des del meu punt de vista, a dues causes fonamentals. La primera és el paper crític que juguen aquestes infraestructures en els serveis Internet que coneixem avui en dia, i per tant la importància creixent que tenen en la nostra vida quotidiana. Quan accedim al nostre compte de Facebook, Linkedin, Gmail, Messenger o Flickr, estem accedint almenys a un d’aquests datacenters, encara que a causa de la seva arquitectura distribuïda, el més probable és que cada una de les pàgines que visitem incorporin continguts servits per màquines diferents, ubicades en diferents datacenters i possiblement separats per milers de quilòmetres.
El segon factor que juga un paper fonamental en l’atenció rebuda és la gran quantitat d’infraestructures que s’estan construint en l’actualitat. Google, Microsoft, Yahoo i Amazon, els grans actors d’internet, estan construint nous datacenters al voltant del planeta. Aquestes empreses produeixen serveis, pel que aquestes infraestructures es converteixen en les seves “fabriques” i per tant en pedra angular de la seva estratègia de creixement. Aquest fet ha disparat la competència entre les empreses internet per ser més eficient en la ubicació, construcció, operació i gestió dels datacenters. Segons l’article Tech Titans Building Boom, publicat en l’IEEE Spectrum, els nous datacenters representen un salt generacional sobre els datacenters construïts durant l’època de les dot.com. Aquest salt es produeix aplicant altes dosis d’innovació en els aspectes fonamentals d’aquestes infraestructures com són la potència elèctrica, noves tècniques de refrigeració, eficiència energètica, gestió de servidors, etc.
Entre les innovacions que s’estan consolidant, resulta especialment interessant la construcció de datacenters partint de contenidors, com els que es poden observar a aquest molt recomenable vídeo de Google, o la construcció de datacenters híbrids com l’inaugurat per Microsoft a Chicago dilluns passat (20 de juliol del 2009), en el qual 2/3 dels 700.000 peus quadrats construïts hi són dedicats a emmagatzemar contenidors. El nombre de servidors que hi ha en aquests contenidors multiplica per deu la quantitat de servidors que es podria instal·lar en el mateix espai de datacenter tradicional.
La guerra oberta que aquests dos gegants mantenen sembla que ha empitjorat en els últims dies. A l’anunci per part de Google la setmana passada del llançament de Google Chrome OS ha respost Microsoft aquesta setmana anunciant el llançament d’una versió online gratuïta de la seva suite ofimàtica Office. Els fronts oberts entre ambdues compañias són molt diversos i van des del sistema operatiu del mòbil fins a la publicitat online:
- Publicitat Online: Google Adwords vs Microsoft Adcenter
- Plataforma: GoogleApps vs Microsoft Azureus
- Programari: Google Docs vs Microsoft Office Online
- Cercador: google.com vs bing.com
- Navegador: Chrome vs Internet Explorer
- Sistema operatiu: Chrome OS vs Windows 7
- Plataformes Mòbils: Android vs Windows Mobile
En qualsevol cas, podem observar com cada moviment que fa una compañia, suposa un atac frontal al model de negoci de l’altra. Si Microsoft n’ha gastat recentment 100 milions de dòlars a la campanya de promoció del seu nou cercador bing.com, mercat sobre el qual es substenta el model de negoci de Google i en el que té una quota de mercat aproximada del 80%, Google anuncia el llançament d’un sistema operatiu que al seu torn ataca el model de negoci de Microsoft, ja que els usuaris de Chrome US deixaran de ser clients tant dels sistemes operatius de Microsoft com de la seva suite ofimàtica. Microsoft respon llavors oferint per primera vegada les seves aplicacions com servei, de forma gratuïta per als usuaris, i segons paraules de Stephen Elop, president de la divisió de negoci de Microsoft, començaran a experimentar penjant publicitat en les aplicacions a la xarxa abans de treure-les al públic, punt molt significatiu si tenim en compte que Microsoft ha estat tradicionalment una compañia que ha basat en el copyright i en la venda de llicències el seu model de negoci. Per la seva part, Google no té com objectiu vendre sistemes operatius, vol desenvolupar una plataforma d’accés a internet, a través de la qual pugui garantir que més usuaris utilitzen les seves aplicacions online i per tant els pot exposar a un major nombre d’impactes publicitaris.
Sens dubte estem davant d’una rivalitat entre grans compañias multinacions que ens recorden rivalitats històriques com la de Coca Cola i Pepsi, i que sens dubte serà llarga. Microsoft ja ha demostrat en el passat que és capaç d’introduir-se i dominar un mercat en el qual havien altres compañias líders, recordem el cas Netscape per exemple, però també és veritat que ningú fins ara havia respost atacant el nucli del seu model de negoci com està fent Google. En qualsevol cas, el principal beneficiari d’aquesta rivalitat serà l’usuari.
Hola, finalment m’he decidit i vull ser-hi present a la xarxa. He aprofitat aquestes vacances per crear el meu propi site, basat en WordPress. En aquests moments no està finalitzat, i vull enllestir-ho al llarg d’aquest mes d’Agost. No tinc clar quins continguts penjaré ni amb quina frecuencia ho faré, però crec que escriure i publicar les opinions personals és un bon exercici d’autoreflexió. Si a més algun està interessat, encara que ni estigui d’acord, millor que millor.
RSS Feed
